La Beckett inaugura oficialment la sala amb ‘La desaparició de Wendy’, de Benet i Jornet

VICTOR GIRALT JONAMA “Tot i que al mes de setembre ja es van fer funcions, la nova Beckett inaugura amb tota la pompa amb un clàssic contemporani: ‘La desaparició de Wendy’, de Josep Maria Benet i Jornet.” Una pompa relativa però, si per pompa es pensa en cares conegudes. El protagonisme no era d’actors i actrius, sinó d’autors de diverses generacions, la majoria dels quals han passat per l’obrador de la Beckett. Dels més joves, com Pau Miró o March Rosich, als més veterans Jordi Galceran o Sergi Belbel. No hi podia mancar, tot i que darrerament i per causa de la malaltia que pateix va poc al teatre, Josep Maria Benet i Jornet, autor de ‘La desaparició de Wendy’. TONI CASARES, director de la Sala Beckett “És una obra de Josep Maria Benet i Jornet, que és una mica l’autor, podríem dir, ‘pare’, o ‘avi’, ja, de molts i molts dramaturgs que han aparegut aquests anys. I, per tant, se li havia de fer un reconeixement a Benet i Jornet.” I també per acompanyar els nous passos de la Beckett, el seu fundador, Jose Sanchís Sinisterra. ‘La desaparició de Wendy’ va marcar un punt d’inflexió en l’ estil d’escriptura de Benet i Jornet, fins llavors de tall més realista. Una companyia estrena una versió de 'Peter Pan', però tot d’una apareix el decorat de 'La Ventafocs'. Aquest canvi obliga a introduir algunes modificacions, però a la llarga els personatges semblen rebel·lar-s'hi ORIOL BROGGI, director “Comença a haver-hi problemes. I comencen a explicar coses que podrien ser de les dues obres, o de totes les obres, de tots els contes, de totes les històries clàssiques... però expliquen coses d’ells mateixos.” Una reflexió sobre el fet teatral i la necessitat de reinventar-se trencant els esquemes establerts. Tota una reafirmació de l’esperit de la Beckett.