La novel·la d'Ildefonso Falcones va suposar per a molts una forma de descobrir la basílica de Santa Maria del Mar i com es va construir, gràcies als bastaixos que treballaven al port i que van baixar de Montjuïc tota la pedra necessària per fer-la. En canvi, però, la majoria desconeix qui n'és el creador, l'arquitecte Berenguer de Montagut. GERARDO BOTO professor d'història de l'art medieval de la Universitat de Girona (UdG) "Podríem plantejar amb una certa ironia si Berenguer de Montagut seria com una mena de Gaudí del segle XIV a l'Europa mediterrània. Aquella figura que ens ha deixat un testimoni cabdal, que posa de manifest que realment aquesta arquitectura del gòtic català podia arribar a desenvolupar obres tant extraordinàries com la cèlebre arquitectura gòtica del nord d'Europa, de França." Precisament, reinvindicar i aprofondir en el coneixement de la figura de Montagut és un dels objectius del col·loqui que acull l'Institut d'Estudis Catalans, el primer sobre la basílica de l'últim segle. La trobada aplega estudiosos de l'art que reinvindiquen una mirada més acurada del monument. DECLA FRANCESCA ESPAÑOL, professora d'història de l'art de la UB "El tema és si el monument avui, a partir de la lectura de la novel·la el veiem com era o no. Jo crec que no. I crec que convé explicar, fer pedagogía. A vegades també és culpa nostra que la fem com toca i la fem en uns enclaus que potser no tenen aquesta dimensió pública que tocaria. Crec que hem de recuperar el protagonisme que tenim a l'hora d'explicar els monuments que ens toca professionalment, com a historiadors." Els historiadors, per exemple, volen ressaltar el gran desconeixement que hi ha sobre l'origen de Santa Maria del Mar. De fet, la seva història comença al segle IV però gairebé no se'n coneix res fins al segle XI.
S’han escrit novel·les i ara es farà una sèrie de televisió, però el creador de Santa Maria del Mar, Berenguer de Montagut, passa més aviat desapercebut. És el que reivindiquen experts en història de l’art, que aquest dilluns i dimarts han organitzat el seminari Santa Maria del Mar revisitada per difondre tota la informació que es coneix sobre la basílica i l’arquitecte. Alerten que la ficció només explica una petita part de la història d’aquesta joia arquitectònica.
Durant els dos dies del congrés s’han organitzat una quarantena d’activitats, com debats i conferències, en què participen investigadors i experts en la matèria. Una de les organitzadores de l’esdeveniment, i també professora de la UAB, Francesca Español, ha defensat la importància del congrés per recuperar la lectura històrica de l’edifici. “És únic en l’arquitectura gòtica catalana i en àmbit internacional és un dels edificis que més pot competir amb altres monuments”, ha afirmat Español en una entrevista a ‘El matí de Barcelona’.
Sobre el protagonisme de la basílica en diversos llibres i sèries de televisió, Francesca Español ha defensat que s’ha de complementar l’entreteniment amb la lectura científica de divulgació: “A vegades la gent es queda amb l’epidermis de les coses i no costa res afegir-hi informació més científica”, ha apuntat.
En aquest sentit també s’ha pronunciat el professor d’història de l’art de la Universitat de Girona Gerardo Boto, que ha reconegut que la dimensió literària i cinematogràfica ha contribuït a difondre el coneixement sobre la basílica, però d’una manera parcial. “En coneixem més la ficció que no pas la realitat històrica. Entre altres coses forma part de la identitat històrica, cultural i monumental del barri de la Ribera i de tot el front marítim de Barcelona.”
Berenguer de Montagut, l’arquitecte
Una altra de les fites del seminari és reivindicar la figura de Berenguer de Montagut, que alguns experts equiparen amb la d’Antoni Gaudí: “Va ser el Gaudí del segle XIV i estava a l’alçada de la resta de grans arquitectes d’Europa”, explica Francesca Español. Tot i que va ser un dels arquitectes més innovadors de l’època, hi ha incertesa sobre quina formació va rebre. Els investigadors asseguren que va aprendre d’un altre professional però que després va buscar influències d’altres territoris, molt probablement a França. “Té la capacitat d’improvisar solucions adaptades a cada necessitat que el dota d’una versatilitat molt característica”, afirma Español.
