Josep Maria Benet i Jornet no es va perdre ahir l'estrena d''Espiadimonis'. Té certa lògica, perquè n'és autor Ramon Gomis de Barberà, un reusenc de la mateixa generació, la que va despuntar als anys 70, sovint qualificada com la del teatre independent. Però Gomis de Barberà va renunciar un temps a escriure per dedicar-se a la medicina i a la investigació... De fet, ha tornat a escriure quan li ha vingut de gust. RAMON GOMIS DE BARBERÀ, autor "De tants en tant dic 'bé, ara faré una biografia...' És a dir, finalment, jo escric el que m'agrada, no tinc cap obligació de tenir una cosa feta. I va venir l'Iban i em va dir: 'home, no tens cap obra de teatre?' I li dic: 'mira, en tinc una que he començat però quan la tingui acabada...' Home, si l'acabes...'" El professor Jové rep la visita d'Ela, una jove licenciada amb molt talent i un projecte de recerca que necessita assessorament... L'arribada és una sotragada per a l'existència còmoda i ordenada del científic. IBAN BELTRAN, director escènic "L'espiadimonis és un insecte, com una libèl·lula. Diu que és d'un vol caòtic, desordenat. Que no saps per on sortirà, per on apareixerà, de quina manera sobtada irromprà en les nostres vides, que és el que li passa al professor i és el mateix que fa la protagonista." Però el caos no s'atura amb la determinació agosarada de la jove. La seva parella, la novel·lista Verònika, acaba embolicada amb la secretària del professor, que mantenia una estranya relació amb ell. Aquest doble triangle i el voleteig de l'espiadimonis romanen al Lliure fins al 4 de març.
El comentari de Victor Giralt Jonama.
He sortit del teatre igual que quan he entrat. L’obra no m’ha atrapat en cap moment. Sigui o no creible el quartet que es munten els personatges (personalment, en la vida real no he sentit mai a parlar de cap doble triangle), m’ha semblat forçat, i en tot cas, arrossega el muntatge cap a un joc emocionalment fred, distant.
