Gabriel Cualladó és conegut per la seva trajectòria com a fotògraf durant la postguerra espanyola. La Pedrera ha apostat per dur el llegat de l’artista a les seves instal·lacions des d’aquest divendres, 8 de març, i fins al 30 de juny. De fet, és la primera vegada que s’exhibeix una mostra monogràfica de Cualladó a la ciutat. El visitant tindrà l’oportunitat de veure l’extensa exposició “Cualladó essencial” formada per 140 imatges.
Cualladó, un fotògraf autodidacte
Es diu que és un dels noms indiscutibles del moviment de renovació de la fotografia espanyola en la segona meitat del segle XX. Ell mateix es definia com un fotògraf amateur perquè va ser autodidacte de formació. El seu punt àlgid de producció fotogràfica va arribar durant les dècades dels anys 50, 60 i 70 i bona part de les imatges van ser capturades a Madrid, París i Astúries.
Retrats de persones anònimes
La seva obra no buscava personatges cèlebres o rellevants sinó que captava escenes senzilles de la vida quotidiana. A moltes de les fotografies hi apareixen familiars, amics i personatges anònims. Una de les particularitats és la foscor que transmeten les obres i no és casualitat. L’artista s’esforçava per aplicar aquesta tècnica al laboratori i aconseguir així atmosferes que convidessin a l’emoció. A bona part de la seva obra s’hi veu la tristesa que caracteritzava l’època de la postguerra.
La Pedrera aposta per recuperar la memòria de grans fotògrafs destacats de la segona meitat del segle XX. Ja ho va fer exhibint en els últims anys les obres de Colita, Leopoldo Pomés, Toni Catany i Xavier Miserachs.
