Hi ha artistes que parteixen d’un llenç en blanc. D’altres, de la penombra. La fotògrafa Ester Segarra enfoca l’objectiu de la seva càmera cap a l’espectre musical més allunyat de la llum, el metal extrem. Una música que fa sentir la barcelonina a casa seva des que va marxar a viure i treballar a Londres fa 18 anys.

‘Ars Umbra, the art of Ester Segarra’

Les imatges més icòniques de la trajectòria de Segarra queden ara recollides al llibre ‘Ars Umbra’. Mayhem, Ghost, Electric Wizard o Behemoth són només algunes de les bandes que han posat en les seves sessions. La publicació mostra com ha evolucionat la representació visual de subgèneres com el black, el death, el doom o el trash metal en els últims 15 anys de la seva carrera. Escenes que volen fugir dels estereotips estètics del metall i retratar els artistes en la seva essència, com en el cas del noruec Varg Vikernes. El llibre compta amb una banda sonora original que ha composat basada en la percussió que ha composat Uno Bruniusson.

La foto inèdita d’Obsidian Kingdom

Els barcelonins Obsidian Kingdom també formen part d”Ars Umbra’ amb una imatge que fins ara mai havia vist la llum. La fotografia, que mostra els membres de la banda despullats i jugant amb un maniquí, és una escena transgressora dins l’imaginari visual del gènere i que casa amb l’esperit experimental d’un grup que beu de múltiples influències que conflueixen en un so ple de contrasts.

 

Captar la imatge d’un concert

Tot i que el llibre recull sobretot les sessions d’estudi amb les bandes, Ester Segarra també és una habitual dels fossats dels concerts de metal del nord d’Europa. Una vessant de la fotografia que requereix de molta agilitat i tècnica davant les difícils condicions d’aquest tipus de posada en escena. A Barcelona, Edu Tuset n’ha viscut de tots colors: bandes que toquen a les fosques, d’esquena o fins i tot que llencen sang al públic. El fotògraf barceloní cobreix de mitjana un centenar de concerts i festivals cada any i publica a revistes com RockZone i Mondo Sonoro. Va començar els anys 90, quan entrava d’amagat una petita càmera a les actuacions dels seus ídols. D’aquella passió en va fer un ofici que l’ha portat a retratar Iron Maiden, Kiss i Anthrax, entre molts altres.