L’Ale Raschkes és economista i gestora cultural. En Dani Powell, arquitecte i fotògraf. Durant quatre anys van ser l’ànima de la galeria Mitte, al carrer de Bailèn, que van convertir en un actiu punt de trobada, intercanvi i difusió artística. Des que l’espai va tancar el 2015, els dos han seguit vinculats al món de l’art però dedicats a altres projectes personals. La seva última creació no respon a una motivació professional, sinó que va sorgir de manera espontània, de la necessitat d’expressar els ‘Lockdown feelings’ que anaven experimentant durant el confinament decretat arran de la pandèmia del coronavirus. Es tracta d’un conjunt de fotografies domèstiques impactants, carregades de simbolisme, fantasia i humor, que reflecteixen alguns dels pensaments i sentiments que els ha provocat la situació excepcional que estem vivint. Muntatges darrere els que hi ha hores de feina que ens traslladen amb sorprenent realisme a paisatges onírics.
Van publicar la primera imatge el 6 d’abril, dia 24 de confinament, amb el títol ‘Pasan cosas raras’. L’acollida va ser molt bona i davant els comentaris de persones que els animaven a seguir, des del dia 36 han difós una nova fotografia cada dia i tenen clar que en seguiran fent, com a mínim, mentre duri la fase 1. Les trobareu publicades a Instagram, al compte de Dani Powell i agrupades amb l’etiqueta #DaniandAleProjects. També estan treballant a reunir les imatges en format paper, a mode de document de memòria d’un moment històric, i no descarten fer-ne una exposició.
[vc_column][/vc_column][vc_row][vc_column][vc_gallery type=”flexslider_slide” interval=”0″ images=”653199,653200,653201,653205,653204,653203,653206,653202,653209″ img_size=”full” onclick=””][/vc_column][/vc_row]
Diverses imatges giren entorn de la idea de temps, amb elements recurrents com el rellotge, objecte que a més col·leccionen. En aquesta situació “no hi ha temps, és un temps sense fi, el ritme de la vida deixa d’estar marcat per un rellotge extern, passes a regir-te per un rellotge intern i això també és bonic, et pots organitzar segons sentis”, explica Raschkes. D’altres posen el focus en com la convivència es torna més intensa i complexa en situació de confinament o tracten amb humor reaccions com les compartides per molta gent de voler aprofitar aquest temps de tancament per ordenar la llar.
També n’hi ha que reflexionen sobre les el concepte d’escapar, reflectint tant les ganes de poder sortir de casa com la constatació que el confinament podia arribar a provocar l’efecte contrari. O que ens fan pensar en els marges possibles per a la transgressió. “Ens ha tocat viure una situació inimaginable, que ens ha enfrontat a qui tenim davant i també a nosaltres mateixos. Totes aquestes fotografies expliquen alguna cosa sobre nosaltres”, conclou Raschkes.
