Cada vegada és més freqüent trobar-se turistes passejant pels carrers guarnits durant la Festa Major de Gràcia. Molts ho fan atrets per les recomanacions que han conegut a partir de les guies turístiques. Es tracta d’una circumstància que apunta, tal com ha passat en els darrers anys en altres punts de la ciutat, cap a la massificació turística.
Segons explica l’historiador Josep Maria Contel, “la festa de Gràcia ja era massiva des de principis del Segle XX, quan els barcelonins van començar a pujar sense complexos a veure els guarniments”. Després d’uns anys de penombra durant la dictadura, afirma, “la Festa Major va agafar aire durant els anys 80, fins que va penetrar en l’imaginari de la resta de catalans”. Ara bé, segons Contel, hi ha un fenomen que va arribar per quedar-se, sobretot, a partir de l’inici del segle XXI: el turisme.
L’historiador afegeix que “es va democratitzar el fet de viatjar amb l’aparició de les companyies de baix cost i amb la compra de bitllets de viatge per internet”, i diu que enmig d’aquest boom turístic, “les ciutats segueixen tenint les mateixes estructures des de fa anys, sobretot les ciutats antigues, i no estan preparades per acollir nous viatgers.”
Tradicions en perill?
Aquesta atracció turística, que apunta que continuarà creixent,
podria posar en perill tradicions com les festes de Gràcia? És un extrem que nega Carla Carbonell, presidenta de la Fundació de la Festa Major de Gràcia. Explica que “la festa és ara majoritàriament familiar, perquè la gent ve a gaudir dels guarniments i ve a passejar”, un fet que qualifica “d’èxit”. Amb tot, “perdre això -el públic i les activitats familiars- seria morir, no sé si d’èxit, però sí que seria morir.”
Un dels antídots per evitar-ho es va començar a aplicar fa uns anys, quan es van crear itineraris amb direccions úniques als carrers per pal·liar la massificació, una mesura que des del primera any que es va prendre es continua fent.
