El Monument a la sardana de Montjuïc va ser vandalitzat per última vegada l’11 d’octubre del 2020. Algú va amputar totes les mans dels dansaires de pedra i va malmetre també alguns dels braços de les figures. Gairebé un any més tard, la restauració de l’escultura ja està en marxa. Els treballs s’estan fent en un taller del barri de Sants-Badal, on un escultor s’està encarregant de replicar les mans que van desaparèixer i de refer les extremitats trencades.

La restauració del monument tindrà una durada de sis mesos. D’una banda, cal reconstruir dos parells de mans i dos braços de pedra que sí s’han trobat, tot i que estaven molt malmesos. Els restauradors han hagut de classificar i enganxar els trossos d’aquests elements que es van localitzar en la zona propera al monument. A més, ha calgut replicar els sis parells de mans que no es van trobar després de la vandalització de l’escultura.

No m’invento unes mans noves, intento que siguin idèntiques a les antigues
Abel Vallhonesta, escultor i restaurador

Per tal que la reproducció sigui al més fidedigna possible, l’escultor Abel Vallhonesta s’ha basat en les fotografies que la Fundació Josep Cañas té del monument. “No m’invento unes mans noves, intento que siguin idèntiques a les antigues”, explica. Per replicar les mans, s’ha desplaçat fins a la zona del Mirador de l’Alcalde de Montjuïc, l’espai on està situat el monument. Allà ha emprat el fang per modelar les mans noves a sobre dels dansaires de pedra.

Ja al taller, ha passat les mans de fang a un motlle d’escaiola i, a continuació, n’ha elaborat el “positiu” que el guiarà quan comenci a esculpir la pedra. Tot aquest procediment és llarg i requereix de molta precisió.

Una pèrdua irrecuperable del patrimoni

Malgrat que els restauradors procuren reproduir amb exactitud les peces desaparegudes, aquest tipus d’actes representen una pèrdua irrecuperable del patrimoni, ja que les peces no tornen a ser mai les originals.

Aquest tipus d’actes atempten contra el patrimoni de la ciutat. Restaurem, però ja no és el mateix
Carme Hosta, responsable d’art públic de l’Ajuntament de Barcelona

Per això, des de l’Ajuntament s’insisteix que “la ciutadania hauria de prendre consciència que l’art públic és un bé comú que cal cuidar i preservar” perquè és fràgil i està sotmès massa sovint a agressions que es podrien evitar. Està previst que la restauració del Monument a la sardana estigui enllestida el febrer del 2022.