L’Enric Sunyol fa més de 60 anys que es dedica al món del teatre, com a actor primer, després dirigint i escrivint textos. A Gràcia va ser un dels responsables d’un dels espectacles que ja ha quedat per al record, l’adaptació i la direcció teatral de la novel·la de Joan Lafarga ‘El rellotger de Gràcia’. En aquesta obra, que després es va fer musical, hi van participar 200 persones. Ara, l’Enric diu que fa un pas enrere i deixa els escenaris. Ho fa amb l’espectacle ‘Maria Stuart’ al teatre del Centre de Gràcia.
Més de 60 anys sobre els escenaris
Diu que deixa els escenaris després d’una vida vinculat a l’escena teatral. Va pujar a un escenari per primera vegada amb 8 anys per representar ‘La Passió de Barcelona’ a l’Ateneu Catòlic de Sant Gervasi. A partir d’aquell moment ja no se’n va separar. La passió pels escenaris ja li venia d’abans, ja que a casa eren una família de teatre. Ha participat en sarsueles, comèdies, musicals, drames o vodevils. L’any 1973 va ser un punt d’inflexió amb el muntatge que va tirar endavant juntament amb Ricard Reguant. Es tractava de ‘Divinas Palabras’ de Valle – Inclán, que gairebé no s’havia representat. L’Enric Sunyol explica que es van “atrevir tota una colla de gent professional i no a muntar-la, vam pujar a l’escenari 30, 40 o 50 persones per muntar aquella meravella”. Després van venir moltes altres, com ‘Lope de Vega’, ‘Terra Baixa’, ‘Mar i Cel’ o ‘Mª Rosa’.
‘El rellotger de Gràcia’
Un altre espectacle, que ha marcat la seva carrera va ser la representació d’‘El rellotger de Gràcia’. L’Enric va tornar a omplir l’escenari de gent, en aquest cas 200 graciencs. L’adaptació i direcció d’aquesta obra diu que va ser molt emocionant. “Va ser una cosa única, perquè és irrepetible per la dificultat que té conjugar totes les entitats que hi van col·laborar”. Després, al 2017, va convertir l’obra en un musical.
S’acomiada dels escenaris amb ‘Maria Stuart’
L’Enric Sunyol assegura que cada vegada és més complicat fer teatre. S’acomiada amb la representació de ‘Maria Stuart’, una obra que quan la va veure l’any 1990 al Teatre Lliure de Gràcia, ja el va enamorar. En aquell moment va pensar: “Quan sigui gran m’agradaria dirigir-la”. I així ha estat. Assegura que tot i ser una obra històrica és molt vigent: “Semblarà com si nosaltres haguéssim tocat el text perquè coincidís amb el que ara passa al nostre país. Paraula d’honor que nosaltres no hem tocat res”. La representació serà el cap de setmana al Centre de Gràcia.
Tot i que l’Enric se’n va de l’escenari, no ho fa del món de les arts escèniques, ja que continuarà, juntament amb Teresa Vergès, amb el programa de Ràdio Gràcia ‘Temps de música. Temps d’espectacle’.
