Tot Gràcia s'h abocat en aquesta aventura teatral participativa. Els veïns del carrer Fraternitat de Baix, per exemple, amb aquesta maqueta del símbol més gracienc. Fins a 60 integrants d'entitats culturals, com aquests músics del Centre Artesà Tradicionàrius, han volgut sumar-se a l'aventura, que ahir arribava a bon port en una funció amb presència d'autoritats. El projecte va nèixer com a homenatge, no només a la Vila de Gràcia i la seva història, també al conseller del districte Albert Musons, mort l'any 2007. Una persona molt estimada pels graciencs. JOAN LAFARGA, autor de la novel·la 'El rellotger de Gràcia' "Al cap i a la fi, el que es fa avui es tancar tot un cicle d'un proc´s que va començar el di que es va morir, que va donar lloc a una novel·la...i una sèrie de gent es va dedicar a pensar com es podia estirar més aquesta novel·la." L'inici de l'obra és de fet una ficció sobre una Gràcia novament independent de Barcelona de la qual Musons n'és alcalde. El descobriment d'una arqueta amagada a la torre de la plaça de la vila que conté un manuscrit històric relliga aquest present imaginat amb el passat. Diversos episodis històrics de la Gràcia del segle XIX, com la revolta de quintes, emmarquen la vida del primer rellotger de la torre, el suís Albert Billeter, i el seu successor Oriol Farguell. Jordi Costa interpreta el primer. JORDI COSTA, intèrpret "Hi haurà un abans i un després d'aquest 12 d'abril, perquè clar, aquí hi ha quatre grups de teatre, les corals, els castellers, els bastoners. Hi ha participat molta gent conjuntament." La participació veïnal s'estén fins i tot a l'esfera política. La regidora del districte, Maite Fandos, va abandonar la seva butaca a la sala per assumir, al final del muntatge, un breu paper en la ficció: el de l'endevina Amàlia Domingo.

La majoria d’entitats del barri han col·laborat en el muntatge, que es representa a l’auditori del Col·legi Sant Josep en el marc de celebració dels 150 anys del Campanar i el rellotge de Gràcia.