En els baixos d’aquest edifici de l’Eixample, les parets s’han quedat en blanc, els artistes exposats ja han vingut a recuperar les seves obres. Si no fos pel soroll del tràfic intens del carrer de Balmes, es notaria l’eco dels passos i de les veus. Es podria imaginar les festes i reunions clandestines que s’hi feien als anys 70. Però Carme Espinet no es desmoralitza: es jubila, però té projectes. “Sé que no deixaré mai això, aquest món, sempre miraré d’ajudar els artistes de la manera que pugui, perquè per mi, jo els he pujat.” Per això vol trobar la manera d’ensenyar la seva col·lecció personal d’art contemporani. I per què no, obrir una galeria virtual. “Alguns m’han dit que sóc la Carmen Balcells dels artistes” ens confia amb il·lusió. “És cert que sempre m’he ocupat molt bé dels meus, sovint he fet de psicòleg, tinc una relació d’amistat amb ells”.
Un carrer fantasma
Amb aquest tancament, l’associació Art Catalunya perd, alhora, la seva presidenta. En la zona del carrer del Consell de Cent es concentren unes 40 galeries, o més ben dit es concentraven, perquè cauen una després de l’altra. Les últimes: Art Centre, Galeria Barcelona. La mítica Dau al Set es va apagar amb el seu propietari, Salvador Riera, l’any 1994, i el local de dues plantes encara està buit. “És una notícia tristíssima i crec que Barcelona no es pot permetre perdre aquests tipus d’establiments. Aquest carrer és patrimoni d’aquesta ciutat“, s’exclama Héctor Albericio, l’avi del qual va fundar la galeria Petrixol. “Ens n’hem sortim treballant molt més, buscant els clients fora, i oferint-los facilitats de pagament, però és difícil”, afegeix. Exposats darrere ell: un dibuix de Fortuny, un Opisso i un gran oli de Josep Amat Pagès.
IVA del 0%
“Imposar un IVA a 21% a un jove artista és com matar-lo. És posar-li una barrera infranquejable” explica Albericio. “Jo no sóc dels que pensen que s’ha de baixar l’IVA, jo vull un IVA zero, per la cultura, perquè ha de créixer” afegeix Carles Taché. D’altres pensen que l’Ajuntament també els pot donar un cop de mà. “S’ha de promoure la zona. Els turistes no saben que existim, que som aquí. També es podrien organitzar, com en molts països, un dia de les galeries, amb tancament del carrer als cotxes” proposa el responsable de la galeria Cervera, especialitzada en arqueologia. Tot i les condicions difícils, els galeristes no abandonen. “Hi crec, en les galeries d’art” insisteix Espinet. “És el primer grau de la carrera d’un artista. I si la gent vol saber què es fa d’art contemporani, també ha d’anar a les galeries”.
