Menció especial per al debutant Manuel Calzada, que com autor ha sabut veure una història commovedora en la biografia, "a priori" anodina, d'una dona que va escriure un diccionari. Intel·lectual activa durant la República, María Moliner va ser relegada pel franquisme i, amb tot en contra, va dedicar 15 anys a escriure un diccionari que ensenyava a emprar la llengua. Moliner va entendre que les definicions del 'Diccionario de la Real Academia' estaven carregades d'ideologia. Per això la seva tasca de formiga esdevé exemple de resistència. MANUEL CALZADA PÉREZ, autor "Ella pensaba, porque ella lo había vivido, porque ella había salido de una situación de pobreza gracias al estudio y a la cultura y pensaba que la cultura era la llave de la liberación. La cultura y la lectura." El joc escènic entrecreua situacions reals amb records i evocacions, a partir de la relació de Moliner amb un marit que va suportar estoicament la seva obsessió lexicogràfica i el metge que va tractar la seva arterioesclerosi. Una dona que havia dedicat la vida a les paraules, a poc a poc, les va anar perdent. VICKY PEÑA, actriu "Establir, aconseguir respecte per aquesta dona, pel llenguatge, pel seu sentit del compromís i de la llibertat." Hi havia ganes de tornar a veure Vicky Peña i també de rebre una obra precedida de bones crítiques. Però només una funció brillant aconsegueix una ovació com la d'anit.

El comentari de Victor Giralt Jonama

Sens dubte, un dels millors espectacles que fins ara ens ha ofert la temporada teatral. Manuel Calzada Pérez, inèdit fins ara com a autor, és una autèntica revelació. Traça la biografia d’una ‘”heroïna a l’ombra”, María Moliner, amb tendresa, humor i crítica lúcida.

És curiós. M’explica que tot va sorgir quan s’estava documentant sobre l’arteriosclerosi, i va ser així com va topar amb la figura de María Moliner, elogiada per García Márquez pel seu diccionari, però pràcticament desconeguda. Feliç troballa.

Gran direcció -finíssim espai sonor, acurada llum- i unes interpretacions per recordar, amb una Vicky Peña que ho eclipsa tot, per bé que seria injust desmerèixer Helio Pedregal i Lander Iglesias, formidables.

Darrerament no escric gaire en aquest apartat, però aquesta vegada era obligat fer-ho.