La Marquesa de Merteuil i el vescomte Valmont, els personatges que encarnaven Glenn Close i John Malkovitch a la famosa pel·lícula, es retroben ja a la maduresa. L'autor, Heiner Müller deia que per cercar l'ànima d'una cosa se l'ha de trencar. En aquesta recerca va condensar la novel·la accentuant la carnalitat i la ironia dels jocs de seducció per conduir-los cap a una espiral de venjança i destrucció. L'estratègia és que Valmont esdevé sovint l'estimada Tourvel, i la marquesa Marteuil encarna, al seu torn, el paper de Valmont. Amb aquest intercanvi de sexes, el botxí esdevé fàcilment víctima i a l'inrevés. MINGO RÀFOLS i MUNTSA ALCAÑIZ, actors "Quan volem ferir-nos, fer-nos mal, i destruir-nos, o destruir a l'altre, agafem la màscara de l'altre... Aquesat frontissa és la que nosaltres hi transitem continuament per descol·locar l'altre i vèncer-lo." "És una partida." "És una partida criminal d'escacs." Un vell amic de Muntsa Alcañiz i Mingo Ràfols, l'alemany resident a Barcelona Konrad Zshiedrich, ha volgut fer un regal als actors dirigint-los en aquesta peça i n'ha fet també, la traducció. És la quarta versió que es representa a Barcelona. Un dels muntatges anteriors que s'han pogut veure d'aquesta obra, 'Quartet', va ser el 1993 amb Anna Lizaran de protagonista. Cap al·lusió, però, a aquesta coincidència al final de l'estrena. Muntsa Alcañiz, bona amiga de la Lizaran, creu la gran dama del teatre així ho hagués preferit.
Tot i el títol, es tracta d’una peça per a dos únics intèrprets, una actriu i un actor. Muntsa Alcañiz i Mingo Ràfols han fet seva aquesta relectura de ‘Les amistats perilloses’ i la representen al Teatre Akadèmia fins al 10 de febrer.
