Les darreres investigacions realitzades per l'Institut de Cultura de Barcelona a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor aporten llum sobre l'època visigoda. S'ha trobat aquesta pica baptismal del segle sisè, just a sota del temple. La importància de la troballa és que es demostra la convivència de dos bisbats que representaven dos cultes direrents, catòlic i arrià, i que coexistien sense cap problema. "Això evidencia l'existència a Sant Just d'un baptisteri, i això vol dir l'existència d'un bisbe, i això vol dir l'existència d'un altre grup episcopal a la ciutat. Tenim dos grups episcopals: un a sota de la catedral i un a Sants Just i Pastor." Els experts van descobrir el valuós vestigi mentre es pavimentava la basílica ara fa ben bé un any. Hi treballen des del mes d'octubre i les investigacions s'allargaran fins a l'any 2015. De moment, els estudis elaborats fins ara proven la importància de Bàrcino per als visigots. Les excavacions, però, no s'aturaran aquí ja que els experts esperen realitzar més troballes que ens ajudin a conèixer millor la història de la nostra ciutat.

La basílica dels Sants Just i Pastor, del barri Gòtic, s’ha convertit en l’escenari d’una gran troballa de la Barcelona visigoda. En les excavacions al subsòl s’hi han localitzat les restes de l’església originària, que daten del segle VI, i una piscina baptismal. La descoberta arqueològica també ha permès demostrar que dos cultes ben diferents, catòlic i arrià, van conviure sense problemes fa més de 1.500 anys.

La intervenció arqueològica, que es va fer durant el 2012, s’ha centrat en la sacristia actual de l’església. En aquest punt s’hi ha descobert una part d’una piscina baptismal. Segons els experts, la troballa evidencia que a la ciutat hi van conviure dos nuclis episcopals, un a sota de la catedral i l’altra a sota de Sants Just i Pastor. Els arqueòlegs asseguren que aquest fet demostra la importància de Bàrcino en l’imperi dels visigots.

Tot just fa un any, mentre es feien les obres de pavimentació de la basílica, es van descobrir les restes arqueològiques. A partir de llavors, es va engegar un treball d’excavació en diferents àrees de l’església per documentar el passat romà de la ciutat. Per exemple es va descobrir un mur del segle I, de l’època fundacional de l’antiga Bàrcino. També una columna de granit i una ossera amb restes humanes de 1714.

Des de l’any 2011, en el marc del Pla Bàrcino, es duu a terme el projecte de recerca arqueològica de la basílica que ha fet possible la troballa.