Cultura_de_Base

La plataforma Cultura de Base, que reuneix més d’un centenar d’entitats, espais i projectes de l’escena artística independent de la ciutat, ha publicat una carta per mostrar el seu desacord amb les línies que regeixen la política cultural de l’Ajuntament així com la seva gestió en aquest àmbit.

El detonant ha estat el paquet mesures de suport al teixit cultural que el consistori va donar a conèixer a mitjans de maig on, entre d’altres, anunciava ajuts econòmics per a nous projectes i rehabilitació d’espais, la programació de concerts Sala Barcelona, l’impuls de la Casa de la Música a l’actual Sala Barts i la creació d’una Oficina Ciutadana de la Cultura.

La comunitat Cultura de Base considera que aquestes mesures “tenen un caràcter de curt termini” i, a més a més, perpetuen el suport a grans projectes mentre que no suposen un recolzament real al teixit artístic independent.

“La institució hauria de ser vehicle per donar recursos a la ciutadania que ja està fent les coses enlloc d’exercir un control totalitari de la cultura”, assegura Semolina Tomic, membre de la plataforma Cultura de Base i ànima de l’Antic Teatre. En aquest sentit, recorden que des de fa temps el que demanen és un canvi de model estructural i més transparència.

Semolina Tomic: “S’estan apropiant dels projectes independents. Els polítics han de treballar per a nosaltres, no nosaltres per a ells”

D’altra banda, es queixen que el document promou la confusió en no diferenciar aquestes dues visions en el que consideren un “intent d’apropiació” i “manipulació indeguda per part de l’ICUB del terme ‘cultura de base’ i del seu significat” i que el text utilitza un”llenguatge més propi d’una campanya publicitària que d’un govern que ret comptes a la ciutadania i proposa solucions i accions a favor de l’interès general.”

Per tot plegat, exigeixen la creació d’una taula de negociació amb l’ICUB que permeti engegar un treball en aquests diversos àmbits.

Què és la cultura de base?

En la seva carta, Cultura de Base recorda que sota aquest concepte es troben projectes molt heterogenis relacionats amb “l’art, l’educació o el fet social” i que tenen en comú que neixen de la “la lliure iniciativa ciutadana” i no tenen ànim de lucre.

Per tant, la cultura de base “no és cap iniciativa de l’administració ni de cap partit polític”. Es tracta, a més a més d’iniciatives que pivoten entorn de tres eixos: “el pensament crític al voltant de la praxi de l’art i les polítiques culturals d’àmbit local; la transparència (practicada i exigida); i la independència institucional.”

1r_Parlament_Ciutada_de_Cultura_de_Barcelona_01_05_19

Més transparència: Observatori Ciutadà de la Cultura

Cultura de Base aprofita la carta publicada per insistir en la seva petició de transparència a l’administració municipal. Denuncien una “arquitectura opaca dels consorcis i els convenis público-privats” i reclamen que la informació detallada referent al pressupost destinat a cultura sigui d’accés públic.

En concret, demanen la creació d’un Observatori Ciutadà de la Cultura, com a “òrgan que auditi la institució de manera independent”. Aquesta és una de les propostes sorgides del Parlament Ciutadà de la Cultura, espai obert de debat constituït el març de 2019.

Itziar González: “L’administració a vegades té la temptació de creure que pot decidir què existeix i què no, i li costa reconèixer tot allò que se li escapa en fons i forma”

L’exregidora i activista Itziar González és una de les persones implicades

en el projecte. dinamitzant i acompanyant el teixit de cultura de base a l’hora de donar forma a aquesta eina deliberativa. Explica que el Parlament Ciutadà funciona per cicles de quatre sessions: una on s’exposa la qüestió a tractar, dues en què es delibera i una última en què es convida el govern a acceptar la proposta i a establir conjuntament els acords i el calendari per ser aprovada al plenari municipal. 

González també considera que “a Barcelona hi ha molt esforç pressupostari en cultura però només és estable i estructural quan dota a consorcis i estableix convenis. En canvi, a la cultura de base la circumscriu a la petició anual de subvencions i a la competència entre projectes per dotacions minses”. 

Pel que fa a la transparència, González afirma que el teixit de cultura de base “està queixós perquè no hi ha manera d’aconseguir transparència en la gestió dels diners públics”. I conclou: “això ja no pot continuar així si volem qualitat democràtica”.