Antonio Machado, poeta i escriptor, va arribar a Barcelona amb la seva família al març del 1938 , ara fa 83 anys. Com molts altres intel·lectuals, escriptors i periodistes de l’època, es va instal·lar a l’Hotel Majestic del passeig de Gràcia. Un ambient massa sorollós per a Machado, que va decidir traslladar-se a la Torre Castanyer. D’aquí la matinada del 22 al 23 de gener del 1939 va sortir cap a l’exili.
Març del 1938, una Barcelona convulsa
Antonio Machado va haver de fer unes quantes etapes en el seu, en aquest cas breu, camí a l’exili. Després de passar per Madrid i Rocafort, al País Valencià, Machado arriba a Barcelona al març del 1938, fugint de l’avanç de les tropes insurgents de Franco. Segons la investigadora i experta en la figura d’Antonio Machado, Monique Alonso, la Barcelona que es troba quan hi arriba és una ciutat molt convulsa i fins i tot fortament bombardejada.
L’escriptor arriba a l’hotel acompanyat del seu germà José, tres nebodes i la seva mare. Aquí es troben allotjats també poetes de l’època, com León Felipe, José Bergamín o el nord-americà Waldo Frank. Alonso recorda que al replà de les escales de l’hotel, molt freqüentades perquè l’ascensor del Majestic va deixar de funcionar, Machado i molts altres intel·lectuals de l’època aprofitaven per fer tertúlies acalorades als bancs que s’hi havien instal·lat. Cal pensar que bona part dels periodistes internacionals que cobrien la Guerra Civil escrivien les cròniques des de les habitacions del Majestic.
El trasllat a la Torre Castanyer
L’escriptor de Campos de Castilla tenia una salut delicada i la seva addicció al tabac tampoc no l’ajudava. La vida a l’hotel se li va fer massa costeruda i es va traslladar a la Torre Castanyer, situada al passeig de la Bonanova, en aquella època, molt apartada de Barcelona i envoltada de pinedes.
El palauet va ser cedit per la Marquesa de Moragas al Socors Roig Internacional i aquí, Machado va poder escriure bona part dels articles, sota l’epígraf ‘Des del Mirador de la guerra’, que escrivia per a ‘La Vanguardia’, col·laboració que va començar al 1937 des de València.
Precisament en aquests articles es pot veure l’angoixa creixent de Machado davant del desenvolupament del conflicte i es mostra especialment crític contra França i Anglaterra i el seu Comité de No-intervenció que va condemnar la República a perdre la guerra.
Un penós exili
Tal com ja va fer a Madrid i també a València, Machado espera fins a l’últim sospir abans de prosseguir la seva fugida de les tropes colpistes de Franco. El poeta abandona la Torre Castanyer la matinada del 22 al 23 de gener i tres dies després, el 26 de gener de 1939, els tancs entraven per la Diagonal.
Acompanyat pel periodista Corpus Barga, que va facilitar l’entrada de Machado per la frontera, el poeta arriba a Cotlliure, que Barga coneixia prou bé, en molt mal estat de salut. Aquí, el 28 de gener de 1939, s’acabarà instal·lant a l’Hotel Quintana, on va passar els últims dies de la seva vida. Va morir en una habitació de la pensió, el 22 de febrer de 1939.
