Diversos mites envolten l’atac d’Eugenio di Savoia. En un primer moment es va creure que el bombardeig havia estat protagonitzat pel buc franquista Canarias i, de fet, aquesta creença va perdurar durant anys en el record de moltes persones. Això es deu que el Canarias havia adquirit molta fama i que el creuer italià va intentar passar desapercebut. No duia distintius i va atacar de nit. El seu rastre, però, es va fer evident en les restes de la setantena d’obusos que va disparar.
L’altra teoria que alguns autors consideren falsa és que el vaixell italià apuntava a la casa de motors d’aviació Elizalde, situada al passeig de Sant Joan. Una de les persones que més han investigat els fets del 13 de febrer del 1937 és Josep Maria Contel, del Taller d’Història de Gràcia. Considerava improbable que un vaixell en marxa es plantegés impactar de nit i a nou quilòmetres de distància contra un objectiu concret. A més va trobar en l’arxiu de la marina italiana un document que corroborava la seva teoria: les ordres que va rebre el vaixell. La fàbrica ni es nombra i s’hi especifica que havien d’apuntar al centre de la ciutat.
“Tothom estava consternat, tothom estava de dol per aquestes víctimes i tothom volia una explicació. Volien pensar que s’havia bombardejat l’Elizalde. Però va ser més cruel, van anar a buscar morts”, assegura Contel.
El gruix dels obusos van caure a prop de l’Elizalde, a l’Eixample i a la zona sud de Gràcia. D’aquí ve que es teoritzés que la fàbrica n’havia estat l’objectiu. Va ser el primer bombardeig amb víctimes que va patir la ciutat. El soroll dels obusos d’aquella nit de dissabte va quedar en la memòria de tots els barcelonins, que malauradament es van acabar acostumant a les bombes. El balanç final de la guerra va ser de 2.750 morts i 7.000 ferits a causa dels bombardejos.
