La nit ha estat llarga per a en Lluís Castanyer, que no s'ha volgut perdre l'aterratge del Curiosity, ell però s'ha conformat a veure-ho per Internet. En Lluís, a part de col·leccionar instruments antics, com aquest voltímetre del 1900, és un dels enginyers catalans que ha ideat una petita part del robot més gran que ha anat mai a Mart. Es tracta del sensor de vent. Durant els propers 686 dies, o el que és el mateix, un any marcià, enviarà a la Terra butlletins metorològics diaris que ajudaran a conèixer una mica més les condicions meteorològiques del planeta vermell. LUIS CASTAÑER, enginyer de la UPC "La verdad es que es una gran emoción porque muchas veces el trabajo de la ingeniería sólo tiene recompensas a largo plazo porque hacer un instrumento significa muchos años de desarrollo, muchas pruevas que hay que hacer y al final la repercusión mediática que tiene estas cosas con los instrumentos es un caso especial esto del espacio, no ocurre casi nunca". En Lluís lidera un equip de científics a la UPC que durant els darrers 7 anys han treballat intensament per desenvolupar aquest sensor, petit però clau. El vent a Mart pot arribar a més de 200 quilòmetres per hora durant les freqüents tempestes de sorra que assolen el planeta. Per això, a part de molt precís, el repte és que el sensor fos el més resistent possible. Aquest sensor forma part de l'estació meteorològica que duu a bord el Curiosity, i que s'ha ideat i fabricat al centre d'Astrobiologia de Madrid. És el primer aparell de factura espanyola que ha arribat a Mart, com també hi han arribat en Lluís i el seu equip, si més no, els noms de tots ells que van fer gravar a un xip que ara és a 60 milions de quilòmetre de la Terra. En Lluís lidera un equip de científics a la UPC que durant els darrers 7 anys han treballat intensament per desenvolupar aquest sensor, petit però clau. El vent a Mart pot arribar a més de 200 quilòmetres per hora durant les freqüents tempestes de sorra que assolen el planeta. Per això, a part de molt precís, el repte és que el sensor fos el més resistent possible. Aquest sensor forma part de l'estació meteorològica que duu a bord el Curiosity, i que s'ha ideat i fabricat al centre d'Astrobiologia de Madrid. És el primer aparell de factura espanyola que ha arribat a Mart, com també hi han arribat en Lluís i el seu equip, si més no, els noms de tots ells que van fer gravar a un xip que ara és a 60 milions de quilòmetre de la Terra
