KIA KASHANCHI "La nostra idea és aprofitar una cosa que és per avui, per la immediatesa, pel Twitter, pel que m'està passant ara mateix, i portar-ho 20 anys endarrere. Com si existís Twitter fa 20 anys." RAÚL CABELLO "Se puede decir que hemos formado como una pequeña redacción y que jugamos a ser periodistas. Manel nos propone noticias, Kia y yo buscamos noticias, Jordi se encarga de la parte multimedia y al final, como en una especie de consejo de redacción, decidimos cuáles sí, cuáles no..." KIA KASHANCHI "Hi ha un apartat d'anècdotes, un apartat purament d'esport i després un apartat de societat, sobretot del príncep Felip, de les infantes, del rei, de Maragall... de la gent important de fa 20 anys." RAÚL CABELLO "Que la cuenta no fuera impersonal, es decir, que existiese un 'feedback' entre la gente que nos sigue y nosotros como publicadores, por así decirlo." KIA KASHANCHI "En principi tots dos ens sentíem més còmodes amb el castellà i ho vam fer en castellà. També amb l'anglès. Després l'anglès el vam deixar de banda i, sí, la gent ens va demanar fer-ho en català i, com no ens costa, doncs també ho vam fer i cap problema." RAÚL CABELLO "Yo soy historiador, profesor de historia y, buscando herramientas que Internet nos proporciona para conectar con nuestros alumnos, la idea era poder llevar a cabo este proyecto con un acontecimiento histórico temporalmente acotado, como una semana, para trasladárselo a mis alumnos. Pero bueno, me he quedado en el paro y no va a ser posible."
Raúl Cabello és professor d’història i volia fer servir el Twitter per apropar fets històrics als seus alumnes. De moment no ho farà, perquè -coses de les retallades- l’institut on treballava no li ha renovat el contracte. Però abans de final de curs ja havia triat el fet històric a piular i, junt amb el seu amic informàtic Kia Kashanchi, va tirar endavant el projecte de retransmetre via Twitter els Jocs de Barcelona 92.
Després d’obrir el compte i personalitzar-lo amb els dissenys del seu amic Jordi Riera, el Raúl i el Kia es van llançar a la feina de recopilar tots els fets noticiables d’aquells Jocs. Per a això han comptat amb la col·laboració d’un altre amic, Manel Gutiérrez. Evidentment, Internet els ha facilitat molt l’accés a les hemeroteques dels diaris que van recollir tot el que va passar a Barcelona aquells dies. Però la crònica dels actes d’inauguració i de cloenda l’han fet pràcticament en temps real, tornant a veure les gravacions en vídeo VHS que el Raúl va fer en el seu dia de la televisió.
La línia cronològica de Barcelona 92 en temps real va explicant les gestes esportives més importants de cada dia, barrejades amb anècdotes i notícies de com s’anaven vivint a la ciutat els Jocs Olímpics. La narració no és només una successió de tweets, sinó que molts hi inclouen accessos directes a imatges o vídeos en què es veuen de prop els millors moments dels Jocs del 92.
L’objectiu d’aquest compte de Twitter és explicar un fet històric que tant els barcelonins com tot el món de l’esport van viure molt de prop i recorden amb il·lusió. Per això els impulsors del projecte conviden tots els seus seguidors a compartir també els seus records dels Jocs del 92. I interactuen amb ells, de forma que la història no queda morta en uns textos sinó que reviu amb la interacció que permet el Twitter.
