Tot va començar quan Sònia Estradé va participar a l’escola en l’Olimpíada de Física. Allà va descobrir un món i un entorn que la van fascinar. A partir d’aleshores la física és la seva vida. Des de l’any 2006 imparteix classes a la Facultat de Física de la UB i es dedica a la recerca. És investigadora principal de diversos projectes de recerca en física i en nanociències i ha publicat més de 90 articles en revistes científiques internacionals de prestigi.
[vc_section][vc_row][vc_column][vc_text_separator title=”Dones i ciència” color=”black”][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1/2″][card btv_post_id=”566868″][/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1/2″][card btv_post_id=”569650″][/vc_column_inner][/vc_row_inner][/vc_column][/vc_row][/vc_section][vc_row][vc_column][vc_separator color=”black”][/vc_column][/vc_row]
Entorn masculinitzat
La carrera de física “és una carrera d’homes, un ambient altament masculinitzat“, explica la Sònia. “Quan jo hi estudiava, ara fa 20 anys, potser érem un 23 % de noies a tota la facultat. Actualment estem entorn d’un 25 % de noies. No hi ha crescut gaire la nostra presència”. Segons la Sònia les carreres professionals s’han dirigit de manera tradicional cap als homes i l’espai privat, i els treballs de cures i ocupar-se dels altres s’han enfocat tradicionalment a les dones. “Dels nois s’espera que siguin bons en els aspectes cognitius i de les noies, que siguin bones en els aspectes formals”, afirma aquesta llicenciada en Física i doctora en nanociències per la UB.
Desigualtats i discriminació
La realitat que hi ha en el seu entorn explica que és de desigualtat. Les dones de la universitat no estan uniformement distribuïdes en els diferents camps i departaments. I d’altra banda, els catedràtics són un 80 % enfront d’un 20 % de catedràtiques. Per la Sònia “naturalitzar que les dones tenen una penalització a la seva carrera perquè ja s’assumeix que quan hi ha descendència seran les dones qui se n’ocuparan… és un discurs pervers“.
Des de la seva experiència professional la Sònia confessa que “m’he trobat més problemes com més a prop del poder he estat. En l’àmbit de departament no n’he tingut però sí que en altes instàncies, més properes a la política universitària, m’he trobat amb discriminacions: un cert menyspreu, no escoltar les teves opinions en les reunions, un cert paternalisme…”
Investigació i dona
La Sònia té clar que s’ha de reivindicar que les grans institucions de recerca del país no només s’omplin la boca amb discursos l’11 de febrer, Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència. Els reclama que en el dia a dia introdueixin aquest feminisme en les seves institucions tenint en compte les condicions laborals de la gent més precària, un col·lectiu altament feminitzat. Per la Sònia “és important que la ciència arribi a tothom, que la cultura científica arribi a tota la societat. Hem d’aconseguir retornar la ciència a la societat i en particular a les dones“. Creu necessari que les dones visquin la ciència com una cosa accessible, com a seva.
