A la Neus Cols la van marcar professionalment dues mestres. “Al batxillerat vaig tenir una professora de biologia extraordinària que em va fer apassionar per la biologia i, després, a la facultat, vaig tenir una professora excel·lent que em va fer apassionar per la genètica“, recorda. Es va llicenciar i doctorar en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona i es va dedicar a la recerca en l’àmbit de la biotecnologia i la genètica humana.

Dones i ciència

Dedicació i sacrifici

Va començar la tesi amb 36 anys. Aleshores, la Neus ja tenia dos fills, de sis i tres anys. I tot i que a casa la seva parella va col·laborar en tot moment, els estudis i la recerca que feia li demanaven molta dedicació i temps. També va realitzar una estada de recerca al Karolinska Institutet d’Estocolm: “Mentre estava allà, tota la meva família estava aquí. És un sacrifici, el que has de fer. Per mi va ser una època dura“, confessa la Neus. “La meva tesi la vaig dedicar als meus fills perquè moltes de les hores invertides en aquest treball els pertanyien“.

Dones científiques

“La proporció de nois i noies a la Facultat de Biologia és força equilibrada. Però a l’hora d’anar ascendint, en certs càrrecs les dones no apareixen. A la universitat, de rectores no n’hi ha. I crec que a la Facultat de Biologia no hi ha hagut mai cap degana! Hi ha poques dones a dalt“, apunta la Neus. Creu que la maternitat condiciona les dones i la seva carrera científica. “Inevitablement és un període en què t’allunyes de la recerca, no publiques tant, no tens tants mèrits i, això, malauradament, pesa“. Tot i això, confia que aquestes situacions es reverteixin i li sembla que, en algunes coses, ja s’ha avançat. “Els grans centres de recerca estant mirant de conciliar la vida laboral i la vida familiar, hi ha més flexibilitat horària, intenten no posar reunions a unes hores tardanes… però encara ens queda molta feina per fer”.

Balanç i futur

Mirant enrere, la Neus recorda les hores dedicades, els sacrificis, les companyes i les satisfaccions que s’emporta per la feina ben feta. “Del que em sento més satisfeta és d’haver iniciat una línia de recerca al Departament de Genètica, que avui en dia, 20 anys després, encara continua vigent i s’usa”. Aquesta línia de recerca es basa a provocar que determinats bacteris, a través d’un senyal concret, produeixin una proteïna que serveix per descontaminar aigües que contenen metalls com el coure, el cadmi o el zinc. La Neus confessa que “quan obtens un resultat bo, sents una satisfacció tan gran que et compensa tanta dedicació“.

Cols transmet aquesta passió que li van encomanar fa anys dues professores. Ara és ella la que ho fa. “Qualsevol nena, qualsevol noia a qui li agradi la ciència o que tingui vocació científica, que s’hi llenci. Les dones podem ser bones científiques, tan bones o millor que els homes“. Aquesta llicenciada i doctorada en Ciències Biològiques creu que per dedicar-s’hi, més que intel·ligència, el que cal és ser una persona curiosa, imaginativa i, evidentment, treballadora. “Dediqueu-vos a la ciència, que pot ser molt engrescadora!”.