Divendres va acabar la primera edició del Mobile art lab, un taller organitzar pel centre de producció i investigació artística Hangar en què van participar artistes i programadors i creadors que utilitzen les aplicacions com a eina creativa. Durant els cinc dies que es va allargar el taller, han investigat projectes que, en un futur, podrien arribar als nostres mòbils.

El Mobile art lab (MAL) va néixer com a laboratori de nova creació pensat per l’artista Antoni Abad i pel programador Lluís Gómez i Birgodà, promotors de la iniciativa. En aquesta primera edició, el MAL s’ha plantejat com un espai comú de treball en què s’han desenvolupat quatre projectes diferents en forma d’aplicació. L’objectiu era trobar nous usos per als programes de telèfon mòbil, i experimentar amb cadascuna de les propostes. El projecte s’enmarca dins un programa europeu de cooperació cultural sobre art, noves tecnologies i realitats urbanes.

Segons l’artista Antoni Abad, el plantejament inicial no ha estat crear noves aplicacions sinó demostrar que les tecnologies mòbils es poden aplicar a l’experimentació artística. De fet, en els darrers anys, s’han celebrat alguns festivals de vídeo i curtmetratges enregistrats amb telèfons mòbils, però la idea que l’art es pot aplicar d’altres formes i mitjançant noves plataformes, encara no està prou estesa.

Els projectes no s’han plantejat com a aplicacions que s’hagin d’acabar i comercialitzar, sinó com a experiments que poden conduir les “apps” a un terreny més artístic o d’entreteniment. Normalment es fa un ús finalista de les aplicacions, es dissenyen pensant en la seva funcionalitat i estètica. El Mobile art lab, en canvi, planteja la possiblitat que les aplicacions no necessàriament tinguin una utilitat, sinó que senzillament tinguin una finalitat estètica o documental.

Totes les propostes són inèdites i s’han desenvolupat a través de tècniques com ara la visualització de dades, la realitat augmentada, el “mapping” visual i auditiu, la participació comunitària i les xarxes socials. Aquest any s’han desenvolupat quatre programes diferents.

Re_Colectors és un dels projectes que s’han desenvolupat aquesta setmana. Es tracta d’un mapa del Poblenou en què estan geolocalitzats els punts de recollida de ferralla als quals s’adrecen, sobretot, immigrants en situació irregular. L’objectiu és visualitzar la pobresa i la precarietat d’aquest col·lectiu, i també reflexionar sobre els espais pels quals es mouen, o el recorregut que necessiten fer per guanyar-se la vida cada dia. Per exemple, en cadascun dels punts del mapa hi ha fotografies, textos i informació addicional sobre la forma com treballen els protagonistes de cadascuna de les històries. Es tracta d’una eina que documenta la forma de vida d’un col·lectiu que busca ferralla 10 o 12 hores al dia a canvi, en alguns casos, de 10 euros.

Un altre dels aplicatius treballats és la màquina d’escriure de Google Maps. Es tracta d’una forma d’escriptura mitjançant “geoglifs”, lletres trobades en les vistes de Google Earth. Els alfabets que utilitza la màquina estan formats per caràcters d’escriptura vius, que evolucionen físicament en l’espai i el temps.

Algunes propostes es poden utilitzar practicant un turisme diferent a la ciutat de Barcelona. És el cas de la Ruta Anarquista, elaborada pel col·lectiu Turisme Tàctic. Aquesta aplicació utilitza la geolocalització i la realitat augmentada per mostrar la història de l’anarquisme de la ciutat a través de llocs on, en el present, no existeix cap empremta tangible. L’aplicació entra en funcionament amb un avís, que sona quan ens trobem en un possible lloc d’interès. En mirar el telèfon mòbil, podem trobar-nos fotografies sobreposades al paisatge en què ens trobem textos o vídeos sobre què va passar en aquest punt de la geografia de Barcelona.

Per últim, el projecte Mapa mut proposa localitzar espais tranquils de la ciutat, o zones on es pot estar en silenci. A l’aplicació hi ha alguns punts, però cada usuari pot introduir-ne de nous a mesura que els troba. Una aplicació pensada per proposar espais de silenci a les persones que fugen del soroll dels carrers més transitats.