Una trentena d'investigadors, la majoria catalans, persegueixen completar una missió anomenada Pegaso. Consisteix a estudiar la relació entre el mar i l'aire per saber de quina manera la vida marina influeix en la formació dels núvols. Per fer-ho, necessiten allunyar-se de l'activitat humana i per això s'estaran a l'Antàrtida fins al febrer. RAFEL SIMÓ, investigador científic de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC "El que fem és reunir dos equips molt potents, uns que miren l'aire i uns altres que mirem el mar. I el que volem saber és com es parlen l'oceà amb l'atmosfera. Una de les grans incerteses que hi ha avui dia en la previsió del clima pel futur són els núvols, què passarà amb els núvols?" L'estudi dels núvols és cabdal perquè constitueixen el principal mecanisme per refredar el planeta, si bé els científics no coneixen del tot com es formen i es destrueixen. I això és el que els limita poder fer previsions de cara al futur. Per tant, el secret és entendre com neixen les partícules que formen els núvols i la vida marina n'és la principal font d'emissió. "La majoria de la vida a la superfície del mar és microscòpica i l'anomenen plàncton. Aquest plàncton produeix gasos i partícules que el vent s'endu cap a l'atmosfera i aquests gasos i partícules són la llavor perquè es formin els núvols." L'Institut de Ciències del Mar dirigeix aquesta investigació que també té la col·laboració del Regne Unit, Irlanda, Itàlia, Alemanya i els Estats Units.

Una expedició científica de l’Institut de Ciències del Mar ha salpat cap a l’Antàrtida per explorar la influència del mar en l’atmosfera i la formació dels núvols. És la primera vegada que s’impulsa un estudi d’aquestes característiques. Es fa a bord de l’Hespérides, un vaixell de l’armada espanyola destinat a la investigació dels oceans.

“Volem saber com es parlen l’oceà i l’atmosfera.” Així resumeix en Rafel Simó la missió Pegaso. Aquest científic de l’Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) dirigeix el projecte i la trentena d’experts, la majoria catalans, que ja estan a bord de l’Hespérides. Aquest vaixell es dirigeix a l’Antàrtida, el més lluny possible de l’activitat humana per estudiar la relació entre la vida marina i la formació dels núvols. “Una de les grans incerteses que hi ha avui dia en la previsió del clima pel futur són els núvols”, explica Simó.

Els núvols continuaran refredant el planeta?

L’estudi dels núvols és cabdal perquè constitueixen el principal mecanisme per refredar el planeta, si bé els científics no coneixen del tot com es formen i es destrueixen. I això és el que els limita poder fer previsions de cara al futur. Per tant, el secret d’aquesta investigació és entendre com neixen les partícules que formen els núvols i la vida marina n’és la principal font d’emissió. “El plàncton, que és la vida microscòpica de la superfície del mar, produeix gasos i partícules que el vent s’endu cap a l’atmosfera i que són la llavor perquè es formin els núvols”, relata el director de la missió que se sumarà en breu a l’expedició, quan passi per la Patagònia xilena.

A banda dels investigadors catalans, el projecte també té la col·laboració de la Universitat de Birmingham, la de Galway a Irlanda, la Universitat de Bolonya, així com experts alemanys i dels Estats Units.