Set anys després del referèndum de l’1 d’octubre, l’economista Víctor Costa estrena la seva secció al betevé directe analitzant perquè algunes empreses van traslladar les seves seus socials. Costa ha explicat quin és l’impacte concret d’un canvi de seu i ha analitzat diversos cassos d’empreses que en el seu moment van marxar i anys després han tornat.
Segons el Col·legi de Registradors, més de 3.000 empreses van moure la seva seu fora de Catalunya els últims mesos del 2017. Durant aquell mateix període, el Govern espanyol va aprovar el decret llei popularment conegut com a decret Guindos, per facilitar el trasllat. En poques hores, s’hi van acollir el Banc Sabadell, CaixaBank, Abertis i Banco Mediolanum, entre d’altres.
Què és i què implica un canvi de seu social
El trasllat de seu és una operació que es fa davant de notari i implica canviar el domicili d’un lloc a un altre. “Tan fàcil o difícil com canviar una adreça postal”, explica Costa. Pel que fa a l’impacte econòmic directe, es deixa de tributar alguns impostos locals i, segons l’impost de societats, es gestiona a escala estatal i després es deriva a les autonomies.
Els consells d’administració també pateixen canvis, ja que s’han de celebrar allà on hi ha la seu social. Tot i així, Costa recalca que el canvi de seu és sobre tot “un tema de confiança i percepció de risc” ja que un territori que tingui moltes seus “implica que altres també hi vulguin anar”, és un “efecte contagi positiu”.
Tornar o no tornar? Aquesta és la qüestió
Algunes de les empreses que van marxar han acabat tornant a Catalunya. Per exemple, la Societat General d’Aigües de Barcelona matriu d’Agbar, va marxar a Madrid i va tornar a Barcelona al cap d’un any després de percebre “estabilitat econòmica”. Tot i això, altres empreses com Grífols, Caixa d’Enginyers, les multinacionals Seat o Nestlé no es van moure mai.
Ara, tal com explica Víctor Costa, hi ha el debat sobre si s’han d’oferir bonificacions fiscals per afavorir que tornin empreses i si sobre això seria injust davant les que no van marxar. L’economista ho té clar: “Qui vulgui tornar, ja ho farà però no crec que sigui principalment un tema d’incentius. De la mateixa manera també s’hauria de premiar segurament a les empreses catalanes que van decidir mantenir la seva seu social aquí“.
