Durant el mes d’octubre, està previst que un cometa de grans dimensions s’apropi a la Terra. Se l’ha batejat com el “cometa del segle” però en realitat el seu nom és C/2023 A3 Tsuchinshan-ATLAS, ja que es va descobrir a la Xina. Per aquest motiu, el divulgador científic i astrònom Joan Anton Català s’ha apropat al plató del betevé directe per explicar quines són les millors condicions per veure’l des de Barcelona.
Què sabem exactament d’aquest cometa?
Aquest cometa rep el seu nom, tal com explica Català, per ser el tercer cometa descobert durant la primera quinzena del 2023 conjuntament pel sistema ATLAS i l’observatori xinès de Tsuchinshan, un observatori de reconeixement astronòmic robòtic amb bases a Hawaii, Sud-àfrica i Xile. Pel que fa al seu sobrenom, el divulgador explica que no és tant el fet que pugui ser realment el cometa del segle, sinó que també hi influeixen “les ganes que hi ha que ho sigui”.
Per les dimensions d’aquest cometa “té números de poder donar espectacle” però, segons Català, es pot predir la posició exacta on serà però no la cua brillant que deixi al seu pas i, per tant, la visibilitat que pugui tenir a ull nuu. Les prediccions més conservadores han apostat que el cometa brillarà amb una força similar a la dels estels de l’Ossa Major. Al final, remarca que “tots voldríem viure el moment de veure un cometa a simple vista”.
Quan podrem veure el cometa des de Barcelona?
Està previst que el cometa s’apropi a la Terra entre els dies 10 i 13 d’octubre, amb la nit més brillant probablement dissabte, 12. Català ha recomanat que, per intentar veure’l, es busqui un punt alt des d’on es pugui veure l’horitzó cap a l’oest. En el cas de la ciutat de Barcelona, un lloc adequat seria Collserola o un terrat prou alt on es pugui veure la posta de sol.
Com a truc per trobar el punt brillant del cometa, el divulgador ha recomanat que es busqui Venus al cel i d’allà se segueixi l’horitzó cap a la dreta. També ha advertit que s’intenti observar el cometa un cop s’hagi fet fosc, per evitar danys oculars si es mira el sol directament, i tenir en compte que les condicions meteorològiques donin una bona visibilitat.
Quin temps farà, el podrem veure des de Barcelona?
El cometa del segle es va poder contemplar en alguns punts de Catalunya dissabte 12 d’octubre, tot i que de forma tènue. Diumenge 13, per contra, es va veure de forma més nítida i extensa gràcies al cel clar del capvespre. Els núvols i la pluja en van dificultar la visió dilluns, 14, i dimarts, 15.
Tot i que els pròxims dies es mantindrà el dinamisme atmosfèric, tot indica que tindrem noves oportunitats per observar-lo:
- Dimecres, 16 d’octubre: es preveu que el cel es mantingui clar o poc ennuvolat al litoral central i sobretot a Ponent i el sud. Es preveu la presència d’alguns núvols prims a Barcelona
- Dijous, 17 d’octubre: pas d’un front de pluja al matí. A la tarda i el vespre s’obriran clarianes. Cel poc ennuvolat a la costa i a les comarques gironines, més núvols a Ponent i els Pirineus. El cel es podria mantenir poc ennuvolat a Barcelona al capvespre.
- Divendres, 18 d’octubre: cel mig ennuvolat al capvespre al litoral i a les comarques gironines. Es preveu la presència de núvols baixos a Barcelona.
- Dissabte, 19 d’octubre: cel clar o enterbolit per la presència d’alguns núvols prims poc importants al capvespre a bona part de Catalunya, també a Barcelona.
Què és un cometa? I un asteroide o un meteorit?
Joan Anton Català explica que un cometa és “com una bola de neu bruta, són objectes que tenen mides diverses però que són molt poc compactes i que estan formats per roques i també per gasos congelats (diòxid de carboni, gel d’aigua, etc.)”.
Català afegeix que quan els cometes s’acosten al Sol i s’escalfen, tots aquests gasos congelats se sublimen (s’evaporen), van a l’espai i arrosseguen petits fragments del cometa (pols) i això es el que crea les cues dels cometes. En definitiva, “són objectes poc compactes que tenen tendència a fragmentar-se i alguns no sobreviuen al pas proper al Sol”. Aclareix que el “cometa del segle” sí que sembla que ha sobreviscut al seu pas pròxim al Sol.
Els cometes emeten llum reflectida del Sol, però, a més, els electrons dels àtoms dels gasos emesos a l’espai també s’exciten amb la radiació del Sol i, per tant, també emeten llum.
Els asteroides s’assemblen força als cometes, però són molt més compactes i en principi no generen cua. Un meteorit és un terme que s’empra per fer referència a petits fragments de roca que entren a l’atmosfera terrestre i que toquen terra. Un bòlid és semblant a un estel fugaç, però més gros (té alguns centímetres) i, per tant, genera un traç de llum molt intens.