Una coral nova s’està formant a la ciutat. No la integren cantants professionals però hi posen totes les ganes. Són veus sovint silenciades de persones invisibilitzades, persones sense llar, que ara es fan sentir. Cada dilluns a la tarda es troben per assajar al Centre Obert d’Arrels, al Raval, al costat de treballadors i voluntaris de la fundació. Tots plegats formen des de fa uns tres mesos el cor d’Arrels.
Un treballador és, de fet, l’impulsor de la iniciativa i exerceix també com director de la coral. A José Cabrero l’avala el currículum. És psicòleg de l’entitat en el programa de suport a la persona i a més a més músic: “Treballo en companyies que fan òpera al Palau de la Música i soc tenor”.
El repertori aquí és molt més assequible. “Fem cançons que coneguin”. Nino Bravo, Camilo Sesto, clàssics de la música popular… són els que més triomfen. Del que es tracta sobretot és d’evadir-se d’una realitat dura i passar una estona entretinguts. “Pots cantar millor o pitjor, saber o no de música, però tothom té veu, tothom pot cantar, és una activitat que no discrimina”, explica Cabrero.
“Cantar ens uneix”
El més difícil, en aquest cas, és aconseguir mantenir una assistència regular cada setmana. A vegades són més, a vegades menys. Però qui no falla mai és José Luis Miralles. I això que ara viu a Vilanova i la Geltrú, en un allotjament que li proporciona una entitat, després d’haver passat 16 anys al carrer. Mai no va perdre les ganes de cantar: “A mi la música em fa sentir molt bé amb mi mateix”.
“Tenim grans cantants que quan han perdut la vergonya sorprèn la veu que tenen”, assegura una de les voluntàries que s’han sumat al cor. Margarita Puyal ja cantava en una altra formació, la d’Apropa Cultura. De la d’Arrels en destaca la fusió de perfils i la “relació distesa” que s’aconsegueix entre tots: “Cantar ens uneix”.
Tot i que la iniciativa és recent i tampoc no és un dels objectius, no es descarta més endavant “fer concerts en algun lloc de Barcelona, fer arribar aquestes veus a la ciutadania”, explica Cabrero. El José Luis ja somia a pujar a un escenari: “Jo crec que tot és possible o això diuen”.
