Els barcelonins han jutjat a les urnes el mandat d’Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament. I han castigat Barcelona en Comú amb una pèrdua moderada de vots, uns 20.000, i l’han deixat en segona posició, per darrere d’ERC. Li han donat suport, en canvi, més de 150.000 votants. De quina manera ha influït en aquests resultats la gestió que ha fet el govern Colau de fenòmens localitzats com els narcopisos al Raval, els desnonaments a Ciutat Meridiana o el cobriment de la ronda de Dalt a la Vall d’Hebron? Han avalat la feina feta o l’han censurat els veïns d’aquests barris?
El Raval: narcopisos
Si el 2015 més del 35 % dels veïns del Raval van votar els comuns, aquest 2019 ho han fet un 28 %. Tot i el descens, els de Colau s’han mantingut en primera posició en un barri on els veïns han denunciat públicament i de forma molt activa el fenomen dels narcopisos i la inseguretat associada.
La gestió que n’ha fet Gala Pin com a regidora del districte rep malgrat tot un suport clar, fins i tot en zones més conflictives, com a l’Illa Robador o al carrer d’en Roig. Només quatre de les 21 seccions del Raval han passat ara a mans d’ERC i el PSC, dues per a cada un.
Desnonaments: el cas de Ciutat Meridiana
L’habitatge ha estat un altre dels fronts oberts del mandat, i en especial la lluita per frenar els desnonaments. Els propòsits del govern no s’han acabat de traduir en resultats prou definitius. I l’exemple n’és Ciutat Meridiana, a Nou Barris, el més castigat, on les ocupacions de pisos i els desallotjaments han continuat formant part del dia a dia.
El barri, tradicionalment socialista, va votar Colau massivament el 2015 (36 %), però quatre anys més tard li han retirat la confiança (19 %) per tornar-la-hi a donar al PSC (39 %).
La Vall d’Hebron i el cobriment de la ronda de Dalt
Abans que els comuns entressin a l’Ajuntament, el govern de Xavier Trias i el PSC havien pactat el projecte per al cobriment complet de la ronda de Dalt a l’entorn de la Vall d’Hebron. El nou executiu, però, va expressar aviat dubtes sobre la idoneïtat i la viabilitat del projecte i va frenar-ne la tramitació.
En canvi, des de l’oposició però també un cop en el govern, Jaume Collboni es va alinear amb els veïns que continuaven reclamant la proposta inicial, i s’ha distingit durant el mandat per aquest motiu. El resultat és que la Vall d’Hebron, la Teixonera o Sant Genís dels Agudells, que el 2015 van ser per als comuns, aquesta vegada s’han decantat cap als socialistes.
La superilla del Poblenou
Si hi ha un projecte de mobilitat que ha generat polèmica, sobretot a començament de mandat, és la superilla del Poblenou. Col·lectius de veïns en contra, però també a favor, han confrontat opinions amb vehemència.
Però la veu de les urnes ha estat contundent en la secció censal on s’ubica: Barcelona en Comú s’hi ha imposat amb un 30 % dels vots, un resultat que podria ser un aval, per al futur govern, per implantar altres superilles projectades a la ciutat.
