El de l’Anàs i la seva família és un dels desnonaments més imminents a Barcelona, està previst per a aquest divendres, 16. És també un exemple dels llançaments més habituals ara mateix a la ciutat. Des de la pandèmia, la majoria s’estan sol·licitant per ocupacions, com en aquest cas, i qui denuncia són sobretot persones jurídiques, és a dir, empreses. Al capdamunt del rànquing hi ha justament el propietari del pis de l’Anàs, el fons nord-americà Cerberus, com conclou el mapa publicat per l’Observatori DESC que recull les convocatòries dels últims anys de la PAH i altres moviments socials per aturar desnonaments.
El d’aquest divendres serà el segon intent de fer fora l’Anàs, la dona i el fill, de cinc anys, del pis del carrer dels Comtes de Bell-lloc on viuen des del 2020. “No teníem més alternativa que ocupar”, assegura. Diu que aleshores van pagar 1.500 euros a una persona que els va “obrir” el pis i que els va explicar que era d’un banc. Els canvis de titularitat de l’habitatge els han fet negociar amb gestores i empreses mediadores però sempre amb la mateixa resposta: “Mai m’han ofert cap lloguer”.
Una obligació per llei que no s’aplica
Segons el Grup d’Habitatge de Sants, que està donant suport a l’Anàs, l’argument dels propietaris per esquivar l’obligació d’oferir-los un lloguer social és que la família es troba en situació administrativa irregular. “L’única via de les administracions per forçar els fons és sancionar-los”, explica Llum Oliver, del grup d’habitatge. “Però en aquest cas no han iniciat el procés fins a aquest any”. És a dir, segons denuncia, “les poques eines” que existeixen no són prou efectives per fer complir la llei catalana.
L’únic que ha rebut l’Anàs fins ara són ofertes per marxar de casa, l’última de 7.000 euros, que ell rebutja sistemàticament. “Estic fart de canviar d’habitatge cada dos anys, també el nen està content a l’escola, amb les mestres. Estic cansat i també necessito viure en pau”. Tot i així, si tingués una alternativa, té clar que no esperaria a veure si la pressió veïnal al portal atura el desnonament de divendres, com ja va passar en el primer intent, al gener: “No vull viure el mateix, és un sentiment molt difícil”.
