El preu dels locals comercials continua enfilant-se a Barcelona tot i una certa moderació. Segons un informe de la consultora Forcadell, durant els primers sis mesos del 2019, els lloguers han pujat un 1 % a les zones anomenades “prime” (els carrers més cèntrics i turístics) i al voltant d’un 2 % a la primera línia dels eixos comercials més perifèrics. Els barris on més han crescut són Sant Gervasi (4,6 %) i Sant Antoni (3,5 %).
L’avinguda del Portal de l’Àngel es manté com la via amb la renda mitjana més cara de la ciutat: el preu del metre quadrat frega ara els 280 euros al mes. Per darrere se situen el passeig de Gràcia, el carrer de Pelai i la Rambla. Dels eixos de barri, el de la Sagrada Família lidera els lloguers mitjans (57 euros al mes per m²), per davant de la Vila de Gràcia i Creu Coberta.
Poc marge de benefici
L’informe de Forcadell reconeix que els lloguers es mantenen en “nivells difícilment assumibles pel volum de negoci” que té actualment el comerç barceloní, sobretot a les zones “prime”. I això està provocant un fenomen cada cop més freqüent a la ciutat: una rotació més assídua de negocis als locals o, directament, que s’allargui el temps en què un local està desocupat.
Gràcia és un dels llocs on millor es pot comprovar aquesta tendència. Una plaga de persianes abaixades i cartells d’immobiliàries que ofereixen lloguers afecta la travessera de Gràcia a l’entorn del Mercat de l’Abaceria. El tancament del mercat per reformes ha estat l’estocada a una situació que ja era greu per als comerciants de la zona.
Emprenedors efímers
El Jesús és una de les víctimes recents d’aquesta plaga. Va obrir just fa un any El Toledano, un establiment especialitzat en productes de la seva terra, la Manxa, al carrer de la Mare de Déu dels Desemparats. En dues setmanes, diu, abandonarà l’aventura, “sobretot pel lloguer, però també per la factura de la llum, l’aigua…”. Només el local li costa 1.513 euros al mes. “És excessiu”, reconeix.
El seu cas no és una excepció. A l’oficina del barri de la immobiliària Tecnocasa ho saben bé. “Ara veiem per aquí els propietaris més sovint que abans”, diu el responsable Alessandro d’Onofrio. El fet que hi hagi més locals buits i més rotació de negocis l’atribueix al “desacord” entre el que demanen els propietaris i el que estan disposats a pagar els comerciants. A la travessera de Gràcia, per exemple, “es continuen demanant entre 1.000 i 1.200 euros i ara els botiguers ja no paguen aquests preus”.
Més èxit, més pressió
Que una botiga obri i tingui una vida curta no depèn, però, només de la pressió immobiliària. Això és el que assegura l’Observatori Econòmic Eixos, que analitza el teixit comercial de ciutats i assessora emprenedors. “Barcelona té una rotació elevada i ha anat a més a mesura que s’ha convertit en una de les capitals del sector ‘retail'”, explica el director, David Nogué.
Segons les dades d’Eixos, a les àrees més cèntriques, cada any, més d’un 30 % de locals poden canviar d’activitat. La xifra es rebaixa fins al 20, el 15 o inclús el 10 % en els eixos perifèrics. Nogué afirma que “si bé és cert que és difícil entrar o mantenir-se en primera línia a causa dels lloguers, Barcelona té una oferta de locals prou gran per trobar un lloc adient per a un negoci”. I assenyala dos motius principals per explicar la supervivència d’una botiga: l’especialització i el compromís amb l’activitat.
