La guerra d’Ucraïna ja ha provocat que gairebé 1,5 milions de persones s’hagin vist obligades a abandonar el seu país quan es compleixen tretze dies des de l’inici de l’ofensiva armada. De tots els països fronterers, Polònia ha encapçalat des d’un inici el nombre de persones acollides.
La gran majoria ho viuen com si fos un conflicte a casa seva. Així ho ha explicat al ‘bàsics’ la polonesa Zosia Dzierżawska, una il·lustradora que havia viscut i treballat durant un any a Barcelona. “Hem estat veïns durant anys del conflicte que viuen a Ucraïna. Ens identifiquem amb els ucraïnesos. Clarament també hi ha molta por perquè estem a primera fila”.
Per primera vegada des del 1989, Dzierżawska confesa que tant ella com els seu entorn pensen en la possibilitat de la guerra en un futur immediat. “Estem considerant que alguna cosa també podria passar a Polònia. Molts amics han reflexionat sobre què farien si passa alguna cosa”, ha dit.
Cues per obtenir el passaport
Una mostra d’aquest temor que el conflicte travessi la frontera són les llargues cues que Dzierżawska veu a les oficines institucionals. “Ara mateix és gairebé impossible obtenir un passaport perquè hi ha llargues cues per fer-te el document”, ha detallat, afegint que les primeres hores la guerra “han suposat pànic per a familiars i amics meus”.
Falta de suport estructural per part del Govern
Polònia ha rebut més d’un milió d’exiliats ucraïnesos que fugen de la destrucció de les tropes russes. La ciutadania polonesa ha demostrat una gran solidaritat i la resposta ha estat orgànica acollint persones a les mateixes cases. La situació, però, pot conduir al col·lapse.
Tal com ha explicat Dzierżawska actualment la ciutadania no té indicacions per part del seu govern i denuncia una clara manca de suport estructural. “Estem esperant mesures i que ens diguin com hem de procedir, portem dues setmanes actuant per solidaritat però sense coordinació”, ha explicat. La il·lustradora considera que aquesta situació no pot durar massa més i que “tot està sent massa lent i estem cansats”. “Volem una resposta clara”, ha conclòs.
