Paco Mir passa pel ‘Mirador Barcelona’, del “bàsics”, una talaia des d’on mirar amb perspectiva la ciutat. El dibuixant, director de teatre i membre del Tricicle porta la batuta, des del Teatre Poliorama, a la Rambla, de l’espectacle ‘Esperant Mr. Bojangles’, una boja història d’amor amb Sílvia Abril, Lluís Villanueva i Lua Amat.
“La carretera de les Aigües i Collserola són un luxe, el Central Park de Barcelona”, l’espai preferit de Paco Mir a Barcelona. El director ja fa cinc anys que viu a Sevilla, però cada dos-cinc mesos continua visitant la ciutat i utilitza la moto per anar amunt i avall i assegura que cada cop li és més difícil circular-hi.
“Jo em parava a cada quiosc per veure les revistes estrangeres”
De fet, on passa més temps és a la Rambla, la via que acull el Teatre Poliorama. “Fa anys ja vaig dir que a la Rambla haurien de col·locar un carril només per a barcelonins per anar a caminar” i recorda que li agradava més la via d’abans. També fa memòria d’aquella Rambla de fa unes dècades on hi havia els quioscs de premsa: “Jo em parava a cada quiosc per veure les revistes estrangeres, m’agradaven els ocells i no m’agraden les botigues que hi ha ara”.
El Poliorama s’ha quedat sol a la Rambla: el Principal, el Capitol… “Va sortir una llei que no permetia obrir un teatre a 200 metres d’un altre. Això al West End o a Broadway no ho coneixen”.
D’altres espais de la ciutat com la plaça del MACBA, de la qual aquest dilluns l’Ajuntament ha anunciat la reforma, el director diu que “m’intimida una mica l’ambient de la plaça dels Àngels i és una zona bastant bruta”.
“Som una mica els suïssos d’Espanya, massa seriosos, amb poca festa”
“Vam començar amb el Tricicle al Raval quan Barcelona era molt moderna. La ciutat s’obria, hi havia molt teatre europeu i el Grec era una porta oberta al mercat internacional“. Ara, creu que tot això s’ha perdut. “Les ganes de posar-se al dia era el que movia la ciutat”, assegura.
Mir creu que la ciutat ha canviat, considera que ara “som una mica els suïssos d’Espanya, massa seriosos, amb poca festa i molt rondinaires. Ens queixem molt i seguim massa la llei al peu de la lletra”. Explica que abans, per exemple, a la ciutat hi havia molta vida nocturna. De fet, recorda que, quan començaven amb el Tricicle al Teatre Llantiol, l’espectacle començava a la mitjanit i acabava a les tres de la matinada i era un fet normal en la vida cultural barcelonina.
“La Gran Vía madrilenya és el Paral·lel d’abans”
Una altra de les coses en què Mir considera que la ciutat també ha fet un gir és a facilitar les propostes noves: “Fa difícil fer negoci, no t’ajuden”. Madrid “ens passa la mà per la cara”, la capital és al centre i facilita que hi arribi gent de tot arreu. De fet, creu que la “Gran Vía madrilenya és el Paral·lel d’abans”.
La faceta més popular de Paco Mir va ser amb el Tricicle, la companyia de teatre còmic i llenguatge gestual. Ell era una de les tres potes, les altres dues eren Carles Sans i Joan Gràcia. Després de 43 anys damunt dels escenaris van decidir acomiadar-se el desembre del 2022 al Gran Teatre del Liceu.
La mímica del Tricicle, un signe d’identitat durant 43 anys
El Tricicle es va formar a finals dels 70, quan tres joves estudiants de l’Institut del Teatre van decidir sortir dels espectacles habituals, que eren de text, i endinsar-se en el món de la mímica. Ben aviat, van crear ‘Manicòmic’, el seu primer espectacle llarg, una obra que els va donar a conèixer a Catalunya i a la resta de l’estat espanyol. Més endavant, van arribar ‘Exit’ i ‘Slàstic’, amb què van aconseguir una notorietat internacional. A més, el seu humor va traspassar els escenaris i també es va poder veure a la televisió, amb sèries com ‘Tres estrelles’ i ‘Xooof!’.
