El que no seria notícia en un altre barri en unes altres circumstàncies es converteix en el Gòtic de la pandèmia gairebé en un esdeveniment celebrat pels veïns. Una ferreteria ha aixecat la persiana i ho fa a més en l’artèria més castigada pel tancament de botigues, el carrer de Ferran. Després de l’estiu, un 70 % dels establiments del carrer havien claudicat, com vam comprovar al ‘bàsics’, a causa de la manca de turistes. L’aparició ara d’un brot verd en aquest desert comercial podria ser l’inici d’un canvi de tendència?
El local en qüestió, al número 39, ha allotjat diversos negocis els darrers anys, en general dirigits als turistes. L’últim, fins a aquest any, una botiga d’articles esportius. Però aquest cop, quan va tancar, el propietari del local va decidir que, en lloc d’intentar llogar-lo de nou, muntaria un negoci propi. D’experiència no li’n falta. És un empresari d’origen indi (ara mateix es troba de viatge al seu país) que ja és propietari també d’una ferreteria a Badalona. De tenir un local buit i de difícil sortida en el context actual, ha passat ara a expandir el negoci amb una segona botiga al centre de Barcelona. Li ha posat el nom d’una filla, Maahi.
Una botiga de barri
“La idea que ell té és que sigui un negoci del barri, per a la gent del barri”, explica una de les treballadores, María José Pérez. En definitiva, “un comerç de proximitat”. De visió de mercat no li’n falta: la majoria d’establiments que han tancat al Gòtic no tenien veïns entre els clients habituals i, en canvi, “les compres relacionades amb bricolatge han crescut en general un 50 %”. Van obrir a finals d’octubre i de moment la rebuda ha estat desequilibrada: força interès per la novetat, però no tantes vendes. Confien que en els pròxims mesos millorin les xifres.
No tothom ha acollit amb la mateixa simpatia l’obertura de la ferreteria. Només separats per una porteria hi ha Belles Arts Ferran, una històrica del carrer amb 50 anys de vida. Enric Moj és el successor del negoci familiar i considera que “no suposa un canvi significatiu perquè aquí al costat, al carrer d’Avinyó, ja hi ha dues ferreteries més”. Creu que “no serà el tipus de negoci que farà que vingui més gent al centre de Barcelona”. I és molt crític amb el que ha representat fins ara el propietari del local veí: “En el passat podria haver pensat a no posar uns lloguers tan alts, que són el que ha liquidat molts comerços del carrer. Això d’ara és intentar arreglar una cosa que s’ha fet malament des del principi”. Més enllà dels motius per la controvèrsia, al carrer de Ferran avui hi ha una persiana abaixada menys i una ferreteria més.
