Natza Farré passa pel ‘Mirador Barcelona’, del “bàsics”, una talaia des d’on mirar amb perspectiva la ciutat. La periodista i comunicadora és autora dels llibres ‘Curs de feminisme per microones’, ‘Que no t’expliquin contes!’ i ‘Tinc algunes certeses i molts dubtes’. També la podem veure i escolar al pòdcast d’humor ‘El nou paradigma’, amb Judit Martín, i al programa de TV3 ‘Està passant’.
“Jo soc de l’Eixample, però hauria hagut de néixer en un lloc més fred, no m’agraden el soroll ni estar al carrer fent coses“. Així defineix la periodista la seva relació amb la ciutat. És barcelonina, ha viscut entre l’Eixample i Gràcia, i recorda el barri de la seva infància: “L’Eixample era aquella Barcelona grisa, no sé què s’ha idealitzat, era tot molt fosc. Fèiem vida de barri, però era un barri molt poc interessant”.
Farré camina amb auriculars per evitar el soroll
El barri actual ha fet un canvi de prioritats i el vianant ha guanyat terreny, un fet que Farré valora positivament com un primer pas, ja que creu que s’hauria de pacificar més l’espai públic. De fet, explica que es mou caminant per Barcelona, però que la ciutat és hostil, per això fa el seu esport, que es passejar, amb auriculars per evitar el soroll.
Camina, però Natza Farré assegura que pràcticament no surt de casa, però si hagués d’escollir un lloc de la ciutat seria la Fundació Miró: “Molt xula i agradable”.
El principal problema de Barcelona creu que és la gent: “Els problemes els genera la gent”, afirma. Tot i que la ciutat diu que estèticament li agrada, no considera que sigui un bon lloc per viure-hi. Això sí, si ella vingués a la ciutat com a turista diu que “la trobaria espectacular, una ciutat molt atractiva, en molt poc espai té moltes coses”. Ara, també pensa que Barcelona està morint d’èxit, tot i això, diu que “la culpa no és del turista”, sinó del que ha de regular la massificació, reflexiona.
“No hi ha ciutat feminista ni món feminista”
Farré també pensa que “no hi ha ciutat feminista ni món feminista. Els carrers de la ciutat són dels homes: fan més soroll, ocupen més espai…”, i considera que queda molta feina a fer.
Equilibri entre el camp i la ciutat
Ara, la periodista ha sabut trobar l’equilibri entre asfalt i terra i diu que “no soc de les que pensen que la vida al poble és millor, és ‘Dogville’, però estic fent ara una vida entre camp i ciutat (que no és estar al poble), d’estar més a la natura, i l’equilibri és mantenir les dues”.
