“L’objectiu d’aquesta exposició és ser una fàbrica de fer feministes”. Qui així parla és la periodista i escriptora Natza Farré, comissària de la mostra “Feminista havies de ser” que, des d’aquest dimecres i fins al 29 de novembre, recala al Palau Robert. Es tracta d’una exposició que reivindica la lluita feminista d’una forma creativa i provocadora amb un títol carregat d’ironia que la pròpia comissària diu haver triat per confirmar no només que “les dones fem gràcia”, sinó que també “sabem riure’ns de nosaltres mateixes”. Farré assenyala que la mostra s’ha fet íntegrament durant la pandèmia de coronavirus i això ha comportat una dificultat extra.
Discriminació sistemàtica de les dones
“Feminista havies de ser” reflecteix a través dels seus plafons les situacions de discriminació que pateix més de la meitat de la població mundial i com el masclisme estructural imperant porta a la invisibilització de les dones deixant-les sovint en un segon terme en molts àmbits de la vida diària. Un context que justifica la necessitat d’aquest moviment d’alliberament de les dones al segle XXI per transformar la societat i assolir la igualtat de gènere.
S’hi mostren qüestions com la bretxa salarial, l’escassa presència en càrrecs de responsabilitat, l’assetjament sexual, les escasses polítiques de conciliació laboral o la banalització de la salut femenina. També s’esmenta l’absència de veus femenines qualificades als mitjans de comunicació o l’assumpció de la majoria de tasques domèstiques i familiars.
La primera sala acull un rètol en què posa “No n’hi ha per tant”. Segons Farré, “és la frase que ens hem de sentir dir constantment per recordar-nos que som unes exagerades i que ens queixem per vici”. La comissària assegura que es fa un repàs per tot aquest vici amb dades contrastades que constaten aquesta discriminació permanent per acabar afirmant que “sí que n’hi ha per tant”.
“No n’hi ha per tant” és la frase que ens hem de sentir dir constantment per recordar-nos que som unes exagerades i que ens queixem per vici.
Desmuntant campanyes masclistes
A la mostra es desmunten determinades campanyes del masclisme sobre la falsedat de denúncies de violència per part dels homes, els salaris o la no inclusió dels homes en la Llei de violència de gènere. La mostra repassa fites actuals de la lluita feminista com, entre d’altres, el #metoo o la protesta col·lectiva de les “kellys” per posar fi als abusos al sector de les cambreres de pis. Alhora dedica un espai al cas de la Manada, on s’assenyala que gràcies a la pressió popular als carrers l’atenció mediàtica i social es va centrar a visibilitzar els violadors com a criminals i a responsabilitzar-los de la seva violència. “Feminista havies de ser” posa fi als testimonis d’abusos masclistes i anima les visitants a participar-hi amb les seves experiències, que acabaran formant-ne part.
