(ACN) La cronista i divulgadora Sylvia Lagarda-Mata (Barcelona, 1961) ha guanyat la segona edició del Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona amb ‘Veus de mort als Encants Vells’. El premi, impulsat per Comanegra i Àfora Focus Edicions, està dotat amb 25.000 euros.
La novel·la de Lagarda-Mata és un thriller històric en el qual el cèlebre detectiu Auguste Dupin persegueix un assassí de llibreters a la capital catalana del 1840, una situació que l’involucra directament i que retrata un cas que va sortir a les premses catalana i francesa del moment i que va resultar no ser real, tot i que durant un segle es va creure el contrari.
L’autora s’ha mostrat contenta de rebre el guardó i ha aprofitat per reivindicar el potencial de la ciutat en l’àmbit literari. “Barcelona es mereix el seu llibre de fantasmes”, ha dit, “tenim un lloc que dona molt de si”. “He intentat que el lector es traslladi mentalment a la ciutat que coneix, però d’una altra època, com si hagués fet un viatge amb la màquina del temps”, ha descrit Lagarda-Mata. De fet, per ella els barcelonins sempre han tingut certa “recança” a tirar-se floretes i, en canvi, tenen una ciutat “fascinant”.
Un personatge d’Edgar Allan Poe de protagonista
La novel·la de Lagarda-Mata parteix de la conjuntura de col·locar un personatge molt conegut, com és el cas del detectiu creat per Edgar Allan Poe, en un escenari molt concret: un crim en la Barcelona del 1840. Aquest primer assassí mediàtic va donar peu a publicacions com el conte ‘Bibliomania’, de Flaubert, el 1837 i ‘La llegenda del llibreter assassí de Barcelona’, de Ramon Miquel i Planas, el 1928.
L’autora recull el guant i elabora una història amb Auguste Dupin de protagonista, que arriba a la capital catalana fugint de París després d’una relació frustrada per trobar a Barcelona el cas més absorbent de la seva carrera. “No hi havia un guió estricte, Poe havia descrit amb unes pinzellades molt subtils els personatges i jo he agafat els ingredients complementant aquelles parts que no existien”, defensa Lagarda-Mata. “Poe va ser el creador de la novel·la detectivesca i, per això, és també un homenatge“, ha reconegut, “ja que abans d’ell no hi havia res“. De fet, també assegura que, segons la seva opinió, ha estat sempre un personatge “poc reconegut”, un detectiu manllevat que aquí es conjura per resoldre un cas molt misteriós, farcit de clarobscurs.
Un assassí basat en una llegenda
El segon element destacat de la novel·la és precisament aquest assassí, basat en una llegenda que va trasbalsar les notícies del moment i que, posteriorment, va concloure que es tractava d’un cas fictici. Per la cronista, és el “rerefons de la novel·la”, tot i que els motius són diferents dels que descrivia la història original. “En aquell cas es tractava d’un llibreter inculte que estava obsessionat amb determinades obres, sobretot si eren úniques. En el meu, per tal de donar suspens a la història, hi té un paper clau la Inquisició”, ha assenyalat.
