‘Les coses bones’, la secció més optimista del “bàsics”, repassa les notícies positives de la setmana amb el periodista Carlos Márquez. En aquesta ocasió ha posat la lupa optimista en el primer saltador de trampolí català en un Mundial. També s’ha fixat en el Trix, la primera figura del bestiari barceloní cent per cent inclusiva. I per acabar, en Apartur, que alerta que podrien desaparèixer els congressos de la ciutat i fires si no hi ha pisos turístics, i en la resposta de l’Ajuntament de Barcelona, que demana a l’entitat “responsabilitat”.
1. Max Liñán, el nostre saltador
Aquest divendres començarà a Doha el Campionat del Món d’esports aquàtics i serà el primer Mundial amb un saltador de trampolí català. Concretament, Max Liñán, del Club Natació Barcelona, que amb 18 anys es planta a l’elit de la categoria després de molts anys de sacrificis. És aquest jove.
Márquez explica que saltarà en les modalitats de plataforma sincronitzada i mixta, fent parella amb Carlos Camacho i Ana Carvajal. Fa 10 anys que es dedica als salts de trampolí i fins als 18 anys s’ha entrenat al Grup de Tecnificació de la Federació Catalana de Natació al CAR de Sant Cugat.
Ara s’ha traslladat a Madrid per entrenar-se amb la selecció espanyola, però com diu el periodista, “a mort amb el CN Barcelona”. S’entrena sis hores al dia. L’objectiu del Mundial és aconseguir una plaça per als Jocs Olímpics de París d’aquest estiu. Per fer-ho, ha de quedar entre els 12 primers.
Diu Márquez que a poc a poc, partit a partit, salt a salt. I calcula que en aquests dos anys, en un càlcul rodó, haurà estat més de 4.000 hores entrenant-se. També li envia els millors desitjos: “Molta sort, passi el que passi, és molt jove i segur que tindrà moltes altres oportunitats”.
És el primer català en un Mundial, però és el primer saltador en uns jocs? No, perquè fa exactament 100 anys, en els jocs de París del 1924 hi van participar Santiago Ulió, de 14 anys, i Antoni Tort, que en tenia 31. Tots dos, nascuts a Barcelona. Van debutar el 14 de juliol d’aquell any. I com s’ho feien per saltar? No hi havia les instal·lacions que hi ha ara. Faltaven cinc anys per inaugurar les Piscines Municipals de Montjuïc (1929) i 64 perquè s’obrís el CAR de Sant Cugat (1988).
Aquesta imatge són les obres de remodelació de les Piscines Municipals de Montjuïc, que no són les Piscines Picornell, al costat de l’estadi.
I les Piscines Picornell també en construcció, l’octubre del 1990.
I una imatge de quan s’entrenaven salts als anys 30 a les Piscines Municipals de Montjuïc de Carlos Pérez de Rozas i Masdeu.
2. Trix, la bèstia inclusiva de Barcelona
Durant la Mercè del 2022 es va presentar la bèstia inclusiva de la ciutat, creada per Olga Malavia i Xavier Malet. Faltava, però, que els infants de la ciutat li triessin el nom. Han trigat una mica, però finalment l’han anomenat Trix.
El periodista diu que el nom és el que menys importa, ja que el més destacable és que existeix la primera figura del bestiari barceloní cent per cent inclusiva, és a dir, que qualsevol nen la pot portar, tingui o no tingui una discapacitat física, mental o sensorial.
A través d’aquesta notícia, Márquez ha recordat en Normag, el primer gegant amb síndrome de Down de la ciutat, creat el 2019 i fet amb materials ultralleugers per tal que persones amb discapacitat física o intel·lectual el puguin carregar. El va introduir la Colla Gegantera de Sarrià en col·laboració amb la Fundació Aspasim.
3. Apartur i la responsabilitat
Aquesta setmana ha començat la fira de l’audiovisual ISE, que ha portat a Barcelona 70.000 persones. El president d’Apartur, la patronal dels pisos turístics, ha enviat una carta als congressistes de l’ISE que s’allotgen en aquest tipus de pisos per alertar dels “perills” que considera que tindrà la regulació dels pisos turístics: “És molt probable que properes edicions de l’ISE o el Mobile no es puguin celebrar a Barcelona”.
El que ha passat amb la Fórmula 1 i Madrid és anar on fa mal, diu Márquez. Barcelona té 153.000 places hoteleres, a les quals s’han d’afegir els 9.000 pisos turístics. I, a més, té un àrea metropolitana de 36 municipis.
Recordem el rerefons: la Generalitat té entre mans una regulació que preveu eliminar les llicències de per vida i obligarà a renovar-les cada cinc anys, decisió que recaurà en els ajuntaments.
Una mica més tard de les declaracions d’Apartur, el tinent d’alcaldia de Turisme, Jordi Valls, al mateix congrés, va contestar: “Els demanaria una mica de responsabilitat”. Pel periodista, “va dir gairebé el mateix que els comuns, però amb un altre estil. I no és només la corbata”.
I Márquez recorda al president d’Apartur quin és el preu mitjà dels nous contractes de lloguer a Barcelona: 1.178,21 euros.
