‘Les coses bones’, la secció més optimista del “bàsics”, repassa les notícies positives de la setmana amb el periodista Carlos Márquez. Aquesta setmana ha posat la lupa en l’anunci d’Ernest Maragall de deixar la política municipal. De fet, el periodista parla de l’era Maragall, 45 anys en la política dels dos germans Pasqual i Ernest en diferents institucions del país i d’Europa. Márquez centra ‘Les coses bones’ en aquest llinatge polític lligat a la ciutat de Barcelona.

1. Adeu a l’era política dels Maragall 

Ernest Maragall ha anunciat que aquest desembre serà el seu darrer plenari municipal. Marxa el president del Grup Municipal d’ERC, però també diem adeu a gairebé 45 anys de Maragalls a la política catalana, a l’Ajuntament de Barcelona, al govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i al Parlament Europeu.  

Márquez recorda que Ernest Maragall va guanyar les eleccions del 2019 i no va poder ser alcalde de la ciutat. I aquest 2023, fins a una hora abans de la investidura, estava previst que seria el número dos del govern de Xavier Trias, el guanyador de les eleccions municipals.  

Final polític del llinatge

El periodista, però, diu que no vol parlar de política sinó posar èmfasi en el punt final polític d’aquest llinatge que són els Maragall. Han estat alcaldes, regidors, consellers, diputats, eurodiputats i presidents de la Generalitat. Considera que pocs cognoms han tingut tant de pes en la política catalana i que agradin o no els partits en què han militat, el PSC i Esquerra, creu que són “dos germans que s’han guanyat el respecte de gairebé tothom”.  

Pasqual Maragall va començar a fer un pas al costat el 20 d’octubre del 2007, quan va fer públic al Sant Pau, al costat de la seva dona, Diana Garrigosa, que li havien diagnosticat Alzheimer. L’acte va donar visibilitat a la malaltia i va derivar, un any després, en la creació d’una fundació, la Fundació Pasqual Maragall. Ernest Maragall deixarà la política municipal el 22 de desembre del 2023. 

El 22 de juliol del 2008, l’Ajuntament que llavors liderava Jordi Hereu va atorgar a Pasqual Maragall la Medalla d’Or de Barcelona.

“Acomiadem una manera de fer política”

Diu el periodista que no vol parlar de la relació entre els germans, ni de si un era a l’ombra de l’altre o de si el més gran no hauria estat res sense el més petit. Però creu que amb l’adeu d’Ernest Maragall acomiadem una manera de fer política, “una generació, segurament”.  

El maragallisme, aplicat a l’exalcalde, ha estat molt present a l’Ajuntament de Barcelona. Gairebé tots els candidats dels darrers anys l’han assenyalat com el millor alcalde de Barcelona, fins al punt que gairebé se’l feien seu i molts partits tenien regidors que havien treballat amb Pasqual Maragall.  

Això, explica Márquez, sempre ha molestat Ernest Maragall, i no perquè perdés ell quota de protagonisme envers el seu germà. Creu que és per una qüestió de respecte. Al maig, durant la campanya electoral, va dir això després que els comuns fessin seves unes paraules de Pasqual Maragall de finals dels 80 sobre l’ús del cotxe: “L’any 1989 Pasqual Maragall ja defensava reduir el vehicle privat a Barcelona”. A més, va assenyalar que el seu germà defensava “governar per a tothom, el que avui trobem tant a faltar”.

Ernest Maragall, Pasqual Maragall
Pasqual Maragall i Ernest Maragall

Llegat dels dos germans? Per Márquez, una manera honesta de fer política. Ens queden les famoses maragallades.