Un exemple de la transformació del veïnat és la finca del número 56 de Comte Borrell, just a la cantonada del carrer de Manso. Després d’haver aguantar nou anys d’obres, ara els seus inquilins gaudiran d’una localització privilegiada. Però el ritme de les obres també ha marcat un compte enrere per a alguns dels seus veïns, que han hagut de marxar de casa seva. En aquest edifici ara hi ha quatre pisos buits, dos fins fa poc eren la casa de la Maria i el Gorka, veïns que van decidir fer les maletes per la mateixa causa: una pujada sobtada del lloguer.
“He de dir-te a quan t’apugem el lloguer. Estàs assegut?”
A la Maria li van, literalment, duplicar el lloguer: de 700 € a 1.400 €. Una apujada que no tenia cap altra voluntat, segons assegura, que fer-la fora de casa. El cas del Gorka és similar, amb l’afegit que, quan l’administrador del pis li va trucar, ja el va advertir: “He de dir-te a quan t’apugem el lloguer. Estàs assegut?”, va preguntar-li, segons relata.
A l’Emma li va passar si fa no fa el mateix i va decidir canviar de pis a la tardor. A la que llavors era casa seva ara hi comparteixen pis dues amigues i una parella, que paguen 950 €, un preu proper a la mitjana mensual de lloguer que es paga a Sant Antoni, de 906 €. En firmar el contracte, però, es van adonar que una de les clàusules inclou la possibilitat de fer-les fora abans que s’extingeixi el contracte d’aquí a tres anys per, segons explica la Paloma, tenir la possibilitat de reformar la finca sencera quan vulguin.
Qui més fa que viu a l’edifici són dues dones amb lloguers de renda antiga, és a dir, per a tota la vida. La Joana paga prop de 500 € i està vivint amb recel els canvis a la finca, també deteriorada per manca d’inversions. El que més por li fa, explica, són els pisos que estan quedant buits i lamenta que la legislació no protegís els seus antics companys d’escala.
Un barri de moda
Però els canvis a Sant Antoni no es limiten només al mercat immobiliari ni al perímetre del mercat. El carrer del Parlament és l’epicentre d’una renovació comercial que va començar pràcticament al mateix temps que les obres del mercat, el 2009. El Josep Maria, propietari del Bar Gol, un dels pocs locals supervivents, n’ha estat testimoni. En aquesta dècada ha vist com els restaurants o els locals per prendre una copa s’han doblat en el carrer. Fins a una dotzena de botigues de roba, drogueries, forns de pa o fruiteries han deixat pas a establiments dirigits sobretot a un públic jove i cosmopolita, una clientela coneguda com a “hipsters”. La fotografia comercial que queda en l’actualitat és pràcticament un monocultiu de negocis gastronòmics (fins a una trentena) on abans hi havia varietat comercial.
