Una fila d’agents dels Mossos d’Esquadra es planten davant dels 11 activistes pel dret a l’habitatge que resisteixen per evitar un llançament al carrer de la Cera el 12 de maig del 2021. L’escena l’emmarca la llum del sol que cau sobre el portal on viuen l’Enger i la seva família, que finalment van acabar desnonats després de fortes càrregues policials. El fotoperiodista Nacho Doce va pujar a un balcó de la façana del davant per seguir l’acció, i va aconseguir una fotografia que ha estat seleccionada per l’agència Reuters com una de les millors imatges de protestes del 2021.
“La policia va anar traient els activistes un a un, mentre que el sol es movia ràpidament fins a quedar centrat just davant el portal, quan ja quedaven molt pocs activistes. Els protagonistes de l’escena van quedar il·luminats i la resta, a la penombra”, explica Doce, que va fer una tirada de cinc fotos per després fer selecció i quedar-se amb la que va enviar a l’agència Reuters, on treballa.
De la fotografia, m’agrada que els activistes i la policia es miren als ulls, just en el moment en què el sol il·lumina l’escena
La dona de la cadira de rodes
De l’escena, a aquest fotoperiodista nascut a Ferrol, Galícia, i ara instal·lat a Barcelona, el va sorprendre la determinació d’una dona amb cadira de rodes que va ser l’última en cessar la resistència davant el portal. És Maria Vallespí, que aquell dimecres va baixar de Nou Barris, on viu, per sumar-se a la protesta, i recorda el desnonament com un dels més tensos que ha tractat de parar: “Els Mossos van carregar amb molta violència fins a buidar l’accés a l’escala. Només vam quedar dues persones: la neta de la dona que desnonaven i jo. La noia es va tirar al terra per fer resistència però els vaig dir que no la toquessin, que marxàvem del davant perquè ja no quedava res a fer”.
Desnonament amb denúncies i detencions
Santi González també apareix a la fotografia, amb jersei negre amb un tramat rosa, i destaca que la policia va arribar al lloc on eren als activistes pels dos extrems del carrer de la Cera, i el de la Reina Amàlia i el dels Salvadors, per encerclar els qui protestaven: “Ens van encapsular per identificar-nos un a un, fins a una cinquantena de persones, i també hi va haver cinc detinguts“. Per aquella acció, a alguns després els han arribat denúncies a casa per desobediència i resistència a l’autoritat o per obstrucció a la justícia.
“No esperava trobar-me això a Barcelona”
Potser per això, en la cobertura del desnonament Doce no ho va tenir del tot fàcil: “Em va sorprendre moltíssim que els activistes no volien ser fotografiats, els seus motius deuen tenir”. El fotoperiodista ha basat bona part de la seva trajectòria professional a l’Amèrica Llatina, sobretot a Sao Paulo, al Brasil, on va fer reportatges fotogràfics sobre l’ocupació de grans blocs inacabats del centre de la ciutat. Per això en arribar a Barcelona el va sorprendre que la problemàtica es repetís aquí: “No se suposa que això és el primer món?”.
L’escena de Doce comparteix categoria amb imatges d’aldarulls en protestes contra el cop d’estat a Birmània, manifestacions contra les restriccions per la covid-19 o enfrontaments amb la policia a l’Iraq. La virtut de la seva fotografia, explica, és que “no hi ha acció, que és una imatge molt intimista”, una imatge delimitada per la negror que representa “un assumpte molt obscur que queda per resoldre: el dret a un habitatge digne”.
