El preu dels lloguers a Barcelona sembla no tenir límit: actualment viure com a inquilí en un pis costa de mitjana 954 € al mes. Un preu prohibitiu per a molts barcelonins, que han de deixar casa seva un cop la propietat els comunica l’apujada. Són els anomenats desnonaments invisibles, que les associacions de veïns i les plataformes que es dediquen a la defensa de l’habitatge s’han encarregat de denunciar en els últims anys.
A l’AV Dreta de l’Eixample reben casos de llogaters expulsats setmanalment i també fan seguiment als veïns de blocs afectats que han optat per organitzar-se i oposar resistència. És el cas de l’edifici de Roger de Flor, 209, que fa dos anys va comprar un fons d’inversió.
És un exemple, per Jaume Artigues, president de l’associació de veïns, de la necessitat que els candidats a l’alcaldia entenguin que “l’habitatge és un dret constitucional que el sector públic ha de poder garantir”. Artigues demana que es tracti de l’habitatge tal com es fa amb la sanitat i l’educació: “Ha de ser un mercat regulat”, demanda.
Per Filiberto Bravo, president de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, el debat dels candidats de betevé a l’alcaldia “ha de proposar solucions, no repartir culpes” i demana cohesió als polítics per treballar en favor de l’interès comú. Bravo remarca que al seu barri el problema principal són els desnonaments, que intenten aturar setmana rere setmana.
La majoria dels desnonaments que es produeixen a Barcelona són per impagament del lloguer, tot i que a Ciutat Meridiana són encara més rellevants els desnonaments per pisos ocupats. “Són gent que va viure d’hipoteca, en va marxar, i ara ha reocupat el pis d’origen per la impossibilitat de pagar cap opció”, assegura.
