‘Les coses bones’, la secció més optimista del “bàsics”, repassa les notícies positives de la setmana amb el periodista Carlos Márquez. En aquesta ocasió posa la lupa optimista a l’àrea metropolitana i en el projecte de moto compartida, que ja ha fet el primer pas amb la publicació de les bases que l’han de regular. El periodista també vol recordar el pare de l’univers de ‘Bola de drac’, Akira Toriyama, com s’ha fet en ciutats de tot el planeta i també a Barcelona des de Norma Comics, el Barça o en forma de grafiti als jardins de Caterina Albert, a Gràcia.

1. Servei de motos compartides metropolità 

Márquez recorda que ja fa molt de temps que sentim parlar de la necessitat d’enfortir l’àrea metropolitana. De fet, explica que els experts no paren de dir que el futur de la civilització passa per les megaciutats, immenses concentracions humanes que competiran entre si a tots els nivells.  

L’AMB representa 3,3 milions de persones, 36 municipis i un territori de 636 km². Madrid, curiosament, té 3,2 milions d’habitants i 601 km² de superfície. L’alcalde, Jaume Collboni, fins i tot aposta directament per la gran regió metropolitana, més de 5 milions d’habitants i 100 llargs municipis. 

Però, pel periodista, calen fets i no paraules, com deia Montilla el 2006 durant la campanya electoral. Aquesta setmana, s’han explicat els detalls d’un exemple que confirma el desig de construir una àrea metropolitana més enllà de les paraules.  

Un projecte anunciat fa dos anys

Parlem del projecte de moto compartida, que es va anunciar fa dos anys i que com tot en la cosa pública, diu Márquez, necessitava el seu temps de maduració. I també, que acabés la concessió de quatre anys del concurs fet el maig del 2020 a Barcelona. De fet, el març del 2020, la que era la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, ja assenyalava que això havia de transcendir a la gran ciutat.  

El periodista reflexiona i considera que el que ha acabat passant és una cosa que costa molt als ajuntaments i que segurament és un dels principals impediments a l’hora d’enfortir l’AMB: el traspàs de competències.  

Què ha passat a Barcelona amb la moto compartida?

Què és el que ha passat amb Barcelona? Ho analitzem ja que el projecte ha deixat bones lliçons de cara al “sharing” metropolità.  

Van sortir a concurs 6.958 llicències de moto. Es van presentar 21 empreses, tot i que l’Ajuntament n’esperava cinc o sis, les que ja tenien motos a la ciutat i alguna més. Tocaven 331 llicències per a operador. La valoració de Márquez és que era una situació insostenible com a model de negoci i cap sentit des del punt de vista de l’usuari: 21 aplicacions al mòbil?

Nou empreses no van passar el tall, en van quedar 12, que també eren moltíssimes, considera. Què ha acabat passant? Que ara mateix queden només quatre operadors amb 2.529 llicències. Márquez creu que s’hauria hagut de posar un topall de companyies i que no pot ser que tinguem dos de metros (FGC i TMB), una de tramvia (TRAM), una de bus urbà (TMB), una de bici pública (Bicing), una de trens (Rodalies Renfe) i gairebé 19 de “sharing”, perquè als 12 de moto s’ha de sumar els set de bici compartida.

La lliçó pel periodista és que s’ha de dimensionar molt bé la oferta i la demanda i si és possible, cosa que no va aconseguir Barcelona, que tot es pugui centralitzar des d’una sola aplicació. Però com és el projecte metropolità?

Com és el projecte metropolità?

Ja s’han publicat les bases regulatòries i d’aquí a poques setmanes tindrem el primer concurs públic. La idea és que hi hagi 15.000 motos en 10 municipis: l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Barcelona, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet.

Hi haurà tant ciclomotors com motos, per tant, es podrà anar per les rondes, i es podrà agafar la moto i deixar-la en qualsevol d’aquests municipis, dins de les zones permeses. Cada operador haurà de fer-se càrrec d’un mínim de 1.250 motos.

Les motos es repartiran per municipis a l’hora de donar-les d’alta, per això Márquez creu que és previsible que els ajuntaments creïn una taxa com va fer Barcelona. També, hi haurà un impost de l’AMB. Si tot va bé, després d’estiu hauria de començar a funcionar el projecte, perquè el juliol venç el contracte de Barcelona i la idea és encadenar un amb l’altre. 

2. BCN ♥ Akira Toriyama 

Fa pocs dies vam conèixer de la mort d’Akira Toriyama, el pare de l’univers de ‘Bola de drac’, una de les sèries de més èxit i que ha marcat diverses generacions. També va ser el creador del ‘Doctor Slump‘, de fet, un capítol de ‘Bola de drac’ es desenvolupa a la Vila del Pingüí.  

Ciutats de tot el planeta han recordat la figura d’Akira Toriyama, i Barcelona no n’ha estat una excepció. Norma Comics, una institució de la ciutat, ha adaptat el seu aparador per retre-li un homenatge. 

També el Barça li ha fet un homenatge aprofitant una celebració d’un gol de Raphinha.

Per Márquez, més enllà de si la sèrie és o no una meravella, que per ell ho és, creu que s’ha de posar en valor el paper que ha jugat ‘Bola de drac’ en la promoció i normalització de l’ús del català. També betevé ha estat fonamental a l’hora de tenir cura del nostre idioma. Amb la sèrie vam aprendre fins i tot a insultar en català gràcies al Vegeta.

L’homenatge també ha arribat amb forma de grafiti als jardins de Caterina Albert, a Gràcia.

De fet, ja s’ha fet una petició a través de les xarxes socials per demanar un carrer per Toriyama a Barcelona.  

Mèrits, n’ha fet. Però Márquez considera que abans faltaria un carrer per a Eugenio. Terrassa, de fet, ja va una mica més avançada. La botiga de còmics Nikochan ha fet arribar la proposta a l’Ajuntament d’aquesta localitat, i l’alcalde Jordi Ballart ha respost que li sembla una idea molt bonica i que ho valoraran.