‘Les coses bones’, la secció més optimista del “bàsics”, repassa les notícies positives dels últims dies amb el periodista Carlos Márquez. En auqesta ocasió posa la lupa optimista en la figura de l’arquitecte de capçalera, una proposta del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, un arquitecte que escolta l’edifici i en té cura amb la confiança de la comunitat. També s’ha fixat en la recuperació del patrimoni a Horta – Guinardó amb la recuperació del quiosc i el recinte històric de la Font d’en Fargues i per acabar, la protesta del veïnat de Ciutat Vella per reclamar el descans: han tornat a fer girar la roda del silenci.
1. Arquitecte de capçalera
Márquez hi posa context. Explica que les tragèdies de Badalona i València ens han commogut i han provocat una empatia un punt inquietant. Potser per proximitat, potser perquè han passat amb pocs dies de diferència, amb 14 persones que han perdut la vida. Arran d’aquests casos, molta gent s’ha preguntat si a ells els podria passar el mateix.
El periodista està convençut que la majoria de veïns tenen el pis impecable dins les seves possibilitats. Una altra cosa és “tot el que hi hagi més enllà del replà”. En una conversa de Márquez amb Alberto Izquierdo, secretari del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, aquest explicava que costa molt convèncer la gent per fer obres de manteniment o millora de les finques.
Per la seva banda, Francesc Sutrias, secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, assegura: “La gent ha de ser conscient que casa seva no és el seu pis, és el seu edifici, dins del qual hi ha elements privatius, i un és el seu. El que li passa a l’edifici li passarà al nostre habitatge, ens passarà a nosaltres”. Això és el que passa amb allò que és de tots i no és de ningú. Altres exemples a la ciutat: l’espai públic, el servei del Bicing, el metro, la neteja, les burilles de cigarreta per terra. O exemples com la Revetlla de Sant Joan i el rastre que queda l’endemà.
Però què passa quan el menfotisme es trasllada al nostre edifici? Només el 12 % passen la inspecció tècnica sense cap incidència, un 29 % té deficiències lleus i prop del 50 % té problemes importants, greus o molt greus. Per Márquez, el problema és que s’interpreta les ITE com un tràmit pesat, quan possiblement, sense voler, en molts casos ha pogut salvar vides. 90.000 inspeccions fetes des del nou decret de finals del 2015. En el 5 % dels casos, les patologies eren molt greus, la qual cosa vol dir risc imminent per a les persones i els béns.
“No és cap broma” reflexiona el periodista i ho assimila a la nostra salut, per cuidar-la tenim el metge de capçalera. El símil es fa sol i és una idea del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, que fa temps que va darrere d’aquesta figura: l’arquitecte de capçalera. És una suma de factors: un administrador que escolta els veïns i en té cura i un arquitecte que escolta l’edifici i en té cura.
Territori ha creat un grup amb el COAC, també el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de BCN, el Laboratori del Foc de la UP i l’Institut de Tecnologia de la Construcció per parlar de tot plegat. Márquez creu que aquesta pot ser una bona ocasió per donar impuls a aquesta figura i un punt d’inflexió per convèncer la gent de la importància de prevenir patologies als seus edificis.
2. Bentornada, Font d’en Fargues
Fa una setmana es va inaugurar la rehabilitació del quiosc i el recinte històric de la Font d’en Fargues, que dona nom al barri a Horta-Guinardó. El periodista més optimista es declara “molt a favor de tenir cura del patrimoni i prometo no dir res del Tramvia Blau i els sis anys que fa que va deixar de circular”.
Tres milions d’euros (el 2022 es va pressupostar en 1,8 milions), una mica més d’un any d’obres per recuperar un espai que arrossegava molts anys de decadència i que es va construir a principis del segle XX com a part de la ciutat jardí projectada sobretot per Montserrat de Casanovas, casada amb un senyor que es deia Pere Fargas.
Márquez vol fer justícia a la figura de Montserrat de Casanovas, que té un carrer al barri i el periodista considera que el barri també hauria de portar el seu nom. La seva família n’era la propietària i ella apareix a tots els documents com a sol·licitant dels permisos. Era la impulsora, “i punt”. Tot i això, el barri es va dir i es continua dient Font d’en Fargues.
“Felicitats a tots els veïns del barri de la Font de Casanovas” declama Márquez, que explica que el quiosc, encara no servirà begudes, perquè s’ha de fer tot el tràmit administratiu.
3. Ciutat Vella i la roda del silenci
Els veïns de Ciutat Vella ja no saben gaire què fer per aconseguir descansar sense el xivarri habitual als barris més canalles de la ciutat. Ara, han recuperat una acció de protesta que va començar a girar el desembre del 2022.
La roda ha tornat a sortir a passejar. Aquesta imatge tan icònica d’una noia tapant-se les orelles va néixer l’octubre del 2022 en un mural al costat de la capella de la Misericòrdia, a la plaça dels Àngels. Triple objectiu: el soroll dels patinadors, el de les terrasses i el del botellot.
El periodista creu que no ens hem de quedar amb l’anècdota de la performance, sinó pensar que els veïns, que cada cop són menys, no poden descansar. Una problemàtica que ve de lluny.
