L’incendi que va cremar en poc més d’una hora l’edifici de 14 plantes a València ha posat en alerta ciutadans i administracions per si un cas similar es pogués reproduir en altres blocs. La seguretat dels edificis està en entredit per aquest cas, però també preocupa el de l’ensorrament a Badalona. La propera setmana es reunirà el grup de treball anunciat per la Generalitat per avaluar si a Catalunya hi ha construccions amb les mateixes característiques que l’edifici de València.
En una entrevista al ‘bàsics’ Guillem Costa Calsamiglia, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, ha explicat un element per millorar la seguretat dels edificis: “Seria interessant que darrere de cada edifici hi hagués un arquitecte”, un especialista que tingués sota la seva responsabilitat sis finques, les conegués bé i quan detectés una patologia es pogués actuar ràpid i amb confiança amb la comunitat. És el que anomenen un arquitecte de capçalera.
“Les ITE als edificis són més necessàries que mai”
Per Costa “les ITE als edificis són més necessàries que mai”. Aquestes inspeccions tècniques, explica, són un primer pas, una inspecció visual que ajuda a veure si l’edifici té patologies greus o no. Per això, considera que s’hauria de fomentar que hi hagués un tècnic regularment a cada edifici i lamenta que ara això no passa.
Una millora: revisar sempre l’últim pis
Pel que fa al grup de treball que començarà a reunir-se en breu, explica que l’objectiu és que “el que ha passat a València i a Badalona no torni a passar. Aquests sinistres ens han d’ajudar a fer veure que potser hi ha coses que es poden millorar”. El degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya assenyala que una millora substancial seria revisar sempre l’últim pis dels edificis. Assegura que aquest és el que suporta la coberta, les humitats i el que arrosseguen la resta de pisos si alguna cosa falla.
A Barcelona hi ha edificis com el que es va incendiar a València?
Costa explica que estan en espera que el pèrits donin la seva diagnosi per saber les causes de l’incendi de València. La d’aquest edifici era una façana ventilada, una tipologia que es va estendre durant la dècada dels 90 i sobretot a principis del 2000. Explica l’arquitecte que és una façana molt eficient composta de diverses capes. Hi ha una primera que és ceràmica; annexa a la ceràmica hi ha l’aïllant tèrmic i acústic, i després hi ha una càmera d’aire ventilada i la pell exterior. Tot això pot estar construït amb diferents materials. Ara, el que els pèrits han de determinar és quins eren els materials, afegeix Costa.
“Realment ha estat una sorpresa per a tots nosaltres la rapidesa amb què es va produir l’incendi”, diu Guillem Costa, que afegeix que tenen ganes de conèixer els resultats del peritatge ja que “podria ser que fos un accident en un edifici bastant únic, podria ser que el peritatge dictaminés que no hi ha edificis com aquell”.
