Segons un estudi realitzat pel Bicicleta Club de Catalunya (BACC), circular en bicicleta per la ciutat és més ràpid que fer-ho en autobús. En hora en punta els busos avancen a 11 quilòmetres per hora i les bicicletes ho fan a gairebé 12. Al marge de ser més ràpida, la bicicleta també és un vehicle “porta a porta” amb la qual cosa s’evita el tram de cinc minuts que es camina entre la parada de bus i l’origen o la destinació.

Velocitat i seguretat, els criteris per triar la ruta

L’informe també analitza quines són les vies més utilitzades pels ciclistes. La Diagonal, Provença, Consell de Cent, passeig de Sant Joan, Urgell o Diputació estan entre les més populars i totes tenen carril bici. Una de les conclusions de l’estudi és que a banda de la rapidesa, els ciclistes també busquen circular per una ruta segura.

Rubén Carbonero, enginyer i vocal del BACC, responsable de l’estudi, explica que el carril bici de Provença és un dels més utilitzats perquè és bidireccional i perquè el ciclistes estan protegits per un carril d’aparcament que els segrega del vehicle de motor. En canvi, sobre el carril bici de la Diagonal argumenta que té deficiències en el recorregut -com trams molts estrets i embussos de bicis-, però que s’utilitza perquè és un via que travessa la ciutat de punta a punta.

Els pitjors carrers per anar en bici

En els carrers que acumulen més trànsit i densitat de vehicles i que no tenen carril bici, la presència de ciclistes és pràcticament inexistent. Entre aquests carrers poc freqüentats per vehicles de dues rodes hi ha Aragó, Balmes, València, Muntaner o Aribau. Tampoc els no agrada a les bicis la via Laietana, tot i que és una de les poques artèries que uneix l’Eixample amb el mar. Segons Carbonero, la via Laietana necessita una reforma urgent.

Un miler de ciclistes en un mes

L’estudi s’ha fet gràcies a les dades recopilades durant el repte 30 dies en bici, que es va fer durant el mes d’abril, i  gràcies al qual s’ha analitzat el comportament d’un miler de ciclistes. L’estudi recull trajectes complerts, incloent-hi l’hora, la duració, la velocitat i fins i tot, el sexe del ciclista.

I, segons l’informe, el sexe també condiciona el comportament del ciclista: les dones trien les vies més segures. Un exemple n’és el carrer d’Aragó, on gairebé no hi ha ciclistes, però els pocs que hi circulen són homes.