La Camiseria Xancó, si res no canvia, celebrarà el bicentenari l’any vinent, tot i que Carmen Bofarull, que regenta la botiga, és prudent fins i tot per parlar de la celebració: “La il·lusió és arribar-hi, tot i que costa molt i el dia a dia és difícil”, lamenta. Bufarull calcula que, des de fa 10 anys, les vendes han caigut “vora un 60 %”, tot i que encara conserven molts clients de tota la vida que es fan fer les camises a mida en aquesta botiga del número 78 de la Rambla.

El 2014 va marcar un abans i un després en el teixit comercial de Barcelona. Va ser l’any en què es va extingir la Llei d’arrendaments urbans i això va significar la pujada dels lloguers de renda antiga en un terç dels comerços emblemàtics de la ciutat. A la Xancó van tenir sort i van poder signar un acord amb la propietat previ a l’augment dels lloguers, però no va tenir la mateixa sort la Pastisseria la Colmena, on els van multiplicar el lloguer per set. I com ho van resistir? “A l’inici va costar però ens vam adaptar i ara ens mantenim”, explica Sílvia Roig, filla del propietari, que destaca que la majoria de vendes són a turistes.

A la Cereria Subirà, a la baixada de la Llibreteria, 7, ho tenen una mica millor, perquè el local és propietat de l’Ajuntament, al qual Pilar Subirà, propietària de la botiga, paga un lloguer. En el pacte hi ha l’obligació de conservar l’activitat originaria del local: “Això és important, perquè a banda de conservar-ne els mobles cal vetllar pel patrimoni immaterial“, opina Subirà.

Més suport de l’Administració

La Colmena va haver de parar el cop de la pujada del lloguer tota sola i senten que no van tenir el suport de l’Administració: “Primer semblava que hi hauria ajudes per als locals però no s’ha fet res”, lamenta Roig. A la Camiseria Xancó consideren que calen més ajudes perquè les botigues històriques “formen el paisatge de Barcelona”. Segons l’historiador Rafa Burgos, cal emmirallar-se en Londres o París, on les catalogades reben ajudes per tirar endavant.