Barcelona ha celebrat aquest dimarts el reconeixement anual a la carrera professional dels bombers de Barcelona jubilats. Com ja és tradició, s’han entregat les Genoveves en miniatura. En total, 18 professionals del foc, que es van jubilar durant el 2023, han recollit les rèpliques del tanc d’aigua històric i emblemàtic del cos.
Diego Cabello, sergent dels Bombers de Barcelona, es va jubilar al febrer i en una entrevista al ‘bàsics’ assegura que “no deixes mai de ser bomber”. Va començar l’any 1982 fent de bomber forestal a Igualada i va decidir que volia dedicar-se a aquest ofici tota la vida i l’any 86 va entrar a formar part del cos de Bombers de Barcelona. Recorda com han canviat les coses, com per exemple la roba de protecció, que no té res a veure amb l’actual: “Portava una jaqueta de plàstic, el casc era molt diferent. Els equips respiratoris tenien menys durada i eren més dificultosos”.
“Som professionals del risc”
Per Cabello el millor de la professió és la germanor que es crea, el treball en equip, la companyonia i sobretot fer coses per la gent. A més un incentiu, diu, és veure’n els resultats immediats, per exemple quan apagues un incendi. Però ser bomber també té una part dura, “quan et trobes una defunció o situacions no desitjables”.
Diu que no ha viscut situacions amb gaire perill, però que en algun cas sí que “me les he vist fumudes”. Tot i això, considera que “som professionals del risc i coneixem totes les mesures que podem aplicar per minimitzar-lo”.
“Cada dia de l’any pot ser que se’ns cali foc”
En 38 anys de professió les coses han canviat. Una de les coses que considera que han anat a millor és que cada vegada hi ha menys casos de gent gran que mor sola a casa, creu que “el Servei de Teleassistència fa molta feina”. També ha canviat el concepte de campanya d’estiu: abans començava en una època en què pujava el risc d’incendi a la natura, ara “cada dia de l’any pot ser que se’ns cali foc“.
Un dels incendis més impactants ha estat el de València. Per Cabello aquest foc “sortia de tots els paràmetres que ens podíem esperar”.
“Quan hi ha criatures en un incendi, l’escut fa figa”
També reflexiona sobre quines situacions són més dures en el cos i no pot deixar d’emocionar-se pensant en incidents amb nens implicats. Explica que els bombers porten una mena d’escut protector, però “quan hi ha criatures en un incendi, l’escut fa figa”.
Ara, ja jubilat, diu que és impossible trobar-se un incident pel carrer i no actuar ja que estan preparats per fer-ho. I quan recorre la ciutat, no pot deixar de veure les més de tres dècades d’ofici i a qualsevol lloc de Barcelona “tinc un record d’algun servei que he fet”.
El bomber jubilat diu que hi ha un munt d’anècdotes, ja que és una professió amb molt de contacte humà. Explica que una vegada van treure un noi de Texas d’un ascensor de Gràcia. Un cop sa i estalvi —en realitat quan van arribar els Bombers ja havia pogut sortir—, es van donar els contactes i es van fer “selfies”, després va marxar a viure a Alacant i tot i això han mantingut el contacte.
Demana més dones al cos de Bombers
Amb la perspectiva de tres dècades fa una crida a les dones perquè participin en el cos. “Els bombers no poden ser una cosa aliena al que passa a la societat”. Defensa que és en això on s’ha d’incidir més i també potenciar-ho des de les escoles.
Pel bomber el cos serveix els veïns: “El nostre cap veritable és el ciutadà de Barcelona, que és a qui servim”. Per això el reconeixement amb la Genoveva és un orgull per a un bomber que diu que ho serà tota la vida.
