“Bravo és una banda de música, sense més, que té els seus orígens en la musicoteràpia“, explica el seu fundador al ‘Plaça Tísner‘, el músic i musicoterapeuta Dani Royo. Durant 10 anys va estar component fins a 150 cançons amb un grup de persones amb discapacitat. El 2022 van escollir 15 d’aquests temes i van decidir emancipar-se de la musicoteràpia per incorporar-se al món de la cultura. Una de les composicions és ‘Vengo del sur’, i s’inspira en l’expresident uruguaià Pepe Mujica.
Hem posat les eines de la cultura perquè persones amb capacitats diferents puguin engegar un projecte musical, i el resultat és força sorprenent”
Fer bona música
La seva aspiració és la de qualsevol altra banda, que tingui “qualitat musical, de composicions, de producció”, afirma Royo. Per això, hi han posat totes les eines que s’acostumen a posar en qualsevol projecte musical a disposició “de les persones que tenen alguna discapacitat o capacitats diferents… i el resultat és força sorprenent”. Bravo està integrat per Dani Royo, a la guitarra; les veus de Paula Gómez, Guillem Mata i Jordi Doñate; Dani Moreno com a DJ, el bateria Marc Caballero i el baix Joan Botas de Lorenzo.
La inclusió, quan l’has d’explicar, deixa de ser inclusiva”
L’impulsor de la banda creu que el que fa potent aquest projecte és “el missatge de les cançons“. I té molt clar que “no és el mateix que jo parli d’amor, per exemple, que ho faci el Jordi o la Paula”. També és molt contundent quan defensa que “la inclusió, quan s’ha d’explicar, deixa de ser inclusiva” i té molt clar que “del que es tracta és de fer bona música“, no agradar “per qui som o com som”.
Concert a l’Apolo i… gira?
Bravo actuarà a la Sala Apolo el 6 de març. “Si ens funciona sortirem de l’Apolo presentant gira per a aquest 2024, i esperem moltes contractacions“, confessa Dani Royo, perquè un dels objectius de la banda és “la inserció laboral de totes les persones que la integren”.
Som una banda normal que necessita una rampa per actuar i fer la nostra música”
“Som una banda normal que necessita una rampa per actuar i fer la nostra música”, afirma Paula Gómez, la veu femenina del grup. El que els resulta més difícil com a banda és la logística, referma Royo. Necessiten transports adaptats, acompanyants i rampes cada cop que assagen o actuen en alguna sala, moltes de les quals no estan adequades per a gent amb mobilitat reduïda.
“El món no està preparat per tot això”, diu Royo, “estem obrint camí“. I rebla: “La societat necessita aquest missatge de senzillesa però potència, al mateix temps”.
