La secció ‘Arxiu Barcelona’, del bàsics, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana recorda dues revistes històriques que compleixen mig segle. Ajoblanco i Star van liderar i van ser testimonis de la contracultura de Barcelona dels anys 70. Per celebrar els 50 anys han organitzat una festa a la Sala Apolo el dia 22 d’octubre amb Raul Rodríguez, Ruinosa i Las Strippers de Rahola. A més, Ajoblanco anuncia una nova web, una fundació i una exposició.
‘Ajoblanco’: “contracultura des de la llibertat”
Pepe Ribas, fundador d’Ajoblanco, resumeix l’esperit de la revista com a “contracultura des de la llibertat, no des de la ideologia”. Parla d’una època en què veien art sense tenir museus, llegien sense tenir biblioteques públiques i anaven al teatre sense haver-hi una xarxa de teatres consolidada. “Necessitàvem un espai nou i el vam crear amb els lectors. Érem joves amb la necessitat de canviar la vida quotidiana”, afegeix Ribas.
El primer número d’Ajoblanco es va publicar l’any 1974 i va tenir una primera etapa fins al 1980, en aquell moment va ser un dels primers punts de trobada i difusió de la contracultura del país. Van posar el focus en el feminisme, les comunes, l’ocupació, l’antimilitarisme, la sexualitat lliure, l’antipsiquiatria, els nous formats cinematogràfics, el viatge i noves formes de vida i d’activisme.
El segon període comprèn de 1987 a 1999. “Vam tornar perquè hi havia unes necessitats de la societat diferents”, recorda Ribas. Si els primers anys va ser una revista agitadora, en aquest segon es van professionalitzar. Per la revista van passar més de sis mil col·laboradors i les veus més destacades a cada moment de la seva trajectòria i també va aconseguir relacionar creadors consagrats amb els més emergents de les noves generacions. La revista va tornar dues vegades més i encara es manté viva amb una web activa.
‘Star’: “Contra tot i contra tots”
El fundador de la revista Star, Juanjo Fernández, recorda que van publicar “contra tot i contra tots”. Va apostar per una nova generació d’artistes que s’expressaven a través d’un nou còmic que trencava amb els seus antecessors.
Va sortir entre 1974 i 1980. “Al novembre del 76 vam treure un número per commemorar la mort de Franco i vam rebre moltes amenaces de mort, però érem tan joves que passàvem de tot”, recorda Fernández. La revista va tenir alguns problemes amb la censura, que va segrestar el número 13, amb el Gat Fritz a la portada, i el número 16 per ser considerat apologia de l’escàndol públic. El govern la va tancar durant un any. Amb el temps, la publicació va anar incorporant una nova generació d’escriptors, periodistes, dissenyadors, il·lustradors i fotògrafs que van obrir el camí cap al canvi cultural del país.
Star va representar l’inici de la contracultura fins avui i va tenir influència en les iniciatives alternatives que van sorgir a l’època.
Redactors i col·laboradors de luxe
Les dues revistes van veure passar redactors i col·laboradors de luxe com Quim Monzó, Ray Loriga, Rosa Montero, Karmele Marchante, Lluís Llach, Enrique Vila-Matas, Anna Duran, Aurora Segura i Amèrica Sánchez. També, els representants de l’undeground Gallardo, Nazario, Alaska, Ocaña i Ouka Lelee, entre molts d’altres.
Va ser un bon moment a Barcelona per la premsa independent i underground, feta amb “quatre duros” i amb una difusió discreta, però que ara és mítica i molt recordada.
