Les bigues del bloc de pisos del número 33 del carrer de Cadí, al Turó de la Peira, van cedir la matinada de l’11 de novembre del 1990. L’edifici va col·lapsar, va morir una dona en caure pel forat que es va formar al menjador de casa seva i els treballadors del bar dels baixos es van salvar amagant-se sota la barra de l’establiment. El succés va commoure el barri i va servir per posar llum a les mancances dels edificis construïts durant el “desarrollismo”. Les bigues estaven fetes amb ciment aluminós.
L’edifici esfondrat s’havia construït el 1953, just quan començava a introduir-se aquest nou material de construcció a Espanya. De fabricació barata i assecat ràpid, tenia un inconvenient: una ràpida degradació que s’accelera amb la humitat. A Catalunya, l’ús d’aquest material es va anar incrementant al mateix ritme que s’accelerava la construcció d’habitatges, fins a arribar al pic a mitjans dels anys 60 de 38.000 tones de ciment aluminós usades en obres d’arreu del territori. L’any 1977 se’n va prohibir l’ús a Espanya.
Els antecedents
Segons un estudi de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya encarregat per les administracions després de l’esfondrament del Turó de la Peria, el 13 % dels edificis construïts amb ciment aluminós a Catalunya presentaven mostres de deteriorament lleu o greu. I ja abans d’aquest esfondrament hi havia hagut altres casos que anticipaven el risc de viure o treballar en una estructura amb aluminosi.
Un informe de l’escola de negocis IESE del 1991 data l’esfondrament d’una fàbrica de teixits al carrer de l’Escorial l’any 1962 com el primer col·lapse d’un edifici a Catalunya per aluminosi. Les plantes es van desplomar amb obrers treballant a l’interior, i van morir tres persones. 10 anys més tard, un altre bloc a Gràcia on hi havia una casa d’electrodomèstics es va esfondrar amb quatre persones a dins, que van morir. Segons va explicar la revista veïnal ‘La Veu de Barcelona’, el sumari de cas relatava que l’edifici estava fet amb bigues de ciment aluminós.
I encara hi ha un altre cas documentat. El 1989 un edifici de cinc plantes de Badalona va caure mentre s’hi feien obres. Posteriorment es va determinar el mateix: les bigues de ciment tenien aluminosi.
Una xacra als barris obrers
Arran del cas del Turó de Peira la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona van promoure un estudi que va determinar que hi havia 35.000 pisos afectats a la ciutat. Gairebé un miler a Trinitat Nova, més de 500 a la barriada del Polvorí —a Sants-Montjuïc—, desenes a la Pau, la Guineueta i també a la barriada del Sud-oest del Besòs, a Sant Martí. Barris de Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet del Llobregat, Badalona, Salt i Sabadell també se sumen a la llista de municipis afectats.
Amb xifres publicades l’any 1991, les administracions estimaven que en més de 400.000 habitatges construïts entre 1950 i 1970 a Catalunya s’havia utilitzat ciment aluminós. L’esfondrament va propiciar campanyes de detecció i ajuts a la rehabilitació, però la tasca no es va completar. Bona prova d’això és que 30 anys després de l’esfondrament que va alertar dels perills del ciment aluminós, encara hi ha veïns que viuen en edificis apuntalats i amb esquerdes.
