Fa dos mesos només que va reobrir en un espai renovat i amb unes instal·lacions professionalitzades, però ha estat suficient per comprovar que és més necessari que mai. El nombre d’àpats que serveix el nou Menjador Solidari Gregal, al Besòs i el Maresme, no para de créixer. “Aquesta setmana han vingut entre 450 i 500 persones en un dia, més que mai després de la pandèmia”, assegura Merche Rodríguez.
Les germanes Merche i Montse Rodríguez van fundar el 2012 aquest equipament autogestionat en adonar-se de la necessitat que tenien molts veïns del mateix barri. Durant 10 anys ha estat en un local petit i precari, a la rambla de Prim, 22-24, però el projecte ha rebut ara l’impuls econòmic d’un milió d’euros del Pla de barris 2016-2020.
“La fam serà molt crua”
El resultat és un menjador nou, amb capacitat per a 60 persones alhora, una cuina professional i un gran espai d’emmagatzematge. “Ara ja no fa sensació de pobresa i misèria, sinó que és un espai digne, com un restaurant”, diu la Merche. També ha canviat la ubicació del servei, ara al local de rambla de Prim, 74-76. El que no ha canviat són les necessitats.
“O fem alguna cosa o la fam serà molt crua”, avisen les germanes Rodríguez. Cada dia entren al menjador per dinar entre 150 i 200 persones. Són majoritàriament les que viuen al carrer, que no tenen lloc per menjar. Però encara n’hi ha més, al voltant de 300, que hi van per recollir carmanyoles. Potser tenen un domicili però no tenen gas ni llum, no poden cuinar”, explica la Montse.
L’únic àpat del dia
El José Antonio ve a buscar cada dia, amb el carretó d’anar a comprar, els plats preparats al menjador. Té més de 50 anys: “Estic aturat, no cobro res i he estat vivint dos mesos i mig al carrer”. Afegeix que ara viu a casa dels pares. En una situació similar està el Pedro, que sí que cobra una prestació petita: “Venir aquí em permet estalviar i per això puc pagar un allotjament”. El dinar del Gregal és sovint l’únic àpat que fan durant el dia.
Amb l’impacte econòmic de la pandèmia “molta gent es quedarà fora de tot el circuit de treball”, diagnostica la Merche,. Per això, “els menjadors serem cada vegada més necessaris”. Fins ara no els ha faltat el subministrament d’aliments. Prové, entre altres, del Banc dels Aliments i del Rotary Club, que cada dia els porta 50 menús procedents d’hotels. També els dona la carn i el peix però alerten que l’encariment n’està complicant la disponibilitat.
No necessitem tants menjadors, sinó una renda universal perquè la gent visqui dignament
Voluntaris i autogestió
L’altra pota del projecte és la feina dels voluntaris. El suport del Pla de barris ha permès que algunes treballadores tinguin ara una nòmina (“Tots cobrem el mateix”), però cada dia tres o quatre persones més hi col·laboren de forma altruista. “O bé fan pràctiques o estan jubilats, no ens volem aprofitar de ningú”. Tampoc no ha canviat l’autogestió ni la presa de decisions mitjançant l’assemblea.
L’esperit llibertari del projecte l’encarna un dels voluntaris que treballen entre els fogons. El José Gil, de 84 anys, va ser un dels activistes pioners que van crear una escola al barri quan no n’hi havia, la Gregal, que ha acabat donant nom a la cooperativa, que ell presideix, i al menjador. Poca gent com ell per fer una radiografia del Besòs: “El barri ha canviat a nivell de ciment. Sí que s’han arreglat els carrers, però els problemes socials són els mateixos”.
